El Govern de Salvador Illa afronta tres mesos clau per aconseguir tenir uns nous pressupostos en vigor abans de començar l’aturada estival, uns comptes que li han de permetre desplegar les seves principals polítiques públiques i dotar d’estabilitat la segona meitat de la legislatura.

Gairebé un mes i mig després d’encarrilar una crisi amb ERC que va amenaçar d’acabar en un avançament electoral, socialistes i republicans comencen a donar forma a uns pressupostos del 2026 que ambdues parts volen tenir aprovats al Parlament abans que s’acabi l’actual període de sessions, això és, al llarg de juliol.

La crisi amb ERC i el suplement de crèdit

La legislatura es va abocar al març a l’abisme amb les posicions encallades: ERC urgia l’Executiu de Pedro Sánchez a mostrar la seva disposició al fet que la Generalitat pugui recaptar la totalitat de l’IRPF, cosa que forma part d’un acord d’investidura que va ser avalat al seu dia pel PSOE.

No va ajudar, reconeixen totes les parts en privat, que l’ara candidata socialista a la Junta d’Andalusia, María Jesús Montero, seguís llavors encara al capdavant del Ministeri d’Hisenda.

Però el pecat original és anterior: els pactes d’investidura supediten la legislatura catalana als avanços que es puguin arrencar a Madrid en carpetes tan rellevants com Rodalies, el nou finançament, la gestió d’impostos, el consorci d’inversions o la governança dels aeroports.

Illa, en qualsevol cas, no va voler seguir esperant el president d’ERC, Oriol Junqueras, i va portar el 27 de febrer al Parlament el seu projecte de pressupostos, acordat amb Comuns però no avalat pels republicans.

L’armistici no es va segellar fins al 18 de març: el Govern va retirar els pressupostos del Parlament, un moviment inèdit fins a la data, mentre que ERC va renunciar a continuar situant l’IRPF com a línia vermella. En paral·lel, es va aprovar un suplement de crèdit de 6.000 milions d’euros per donar aire a les finances de la Generalitat.

El calendari de les negociacions

El Govern socialista i ERC han mantingut reunions periòdiques sobre els pressupostos des d’aleshores, encara que diferents fonts consultades per EFE assenyalen que encara no s’ha entrat en la negociació de partides concretes.

Sí que s’ha obert ja un camí amb qüestions no directament relacionades amb els pressupostos però que permeten engreixar la relació: hi ha hagut entesa sobre el consorci d’inversions (tombat després al Congrés, amb el vot de Junts, però que s’intentarà reprendre amb la creació d’una empresa mixta com la de Rodalies), Junqueras ha situat la línia orbital ferroviària com una prioritat (compartida pel Govern) i Illa va anunciar que hi haurà novetats ben aviat sobre la governança aeroportuària.

Amb tot, les parts donen per fet que caldrà esperar al cap de les eleccions andaluses (17 de maig) per tancar un acord, però el pacte no hauria d’arribar gaire més tard si es volen complir els terminis previstos, atès que la tramitació parlamentària dels pressupostos sol allargar-se un mes i mig.

El calendari parlamentari, en qualsevol cas, ofereix tres clares possibilitats: per qüestions d’agenda d’Illa i donada la visita del Papa a Barcelona els dies 9 i 10 de juny, la Mesa ha acordat que se celebraran plens la primera, segona i quarta setmana del mes de juliol.

Pressupostos per obrir una nova fase

Els pressupostos de 2026 serien els primers des dels de 2023 i molt possiblement els únics de la legislatura, atès que el 2027 hi haurà comicis generals i municipals i en contextos electorals no sol arribar-se a acords d’aquest calat.

Des de l’executiu d’Illa existeix el convenciment que aprovar-los suposaria un punt d’inflexió, ja que a partir de llavors sí que es podria donar l’impuls necessari a una sèrie de polítiques fins ara executades només a mig gas.

El cert és que aquests primers cinc mesos del 2026 han estat complicats per als socialistes: a la greu crisi del servei de Rodalies (que tornarà a ser de pagament el 9 d’aquest mes) s’hi sumen les mobilitzacions de sanitaris, agricultors i, sobretot, de professors.

El conflicte amb els sindicats majoritaris del sector educatiu segueix en marxa i la pressió s’elevarà durant les properes setmanes, quan donarà començament un nou cicle de vagues que consta de tres jornades d’aturada a tot Catalunya i de dotze més que es realitzaran per territoris. EFE