L’inici de les eliminatòries contra Àustria, advertides totes les ‘grans’ contra les sorpreses ja acumulades, reclama la versió més determinant de Lamine Yamal, el futbolista més diferencial de la selecció espanyola, entre la pressió i les qualitats formidables que han d’assolir la seva màxima expressió per al repte que es proposen ell i l’equip de ser novament campions del Mundial.

Ho necessita el conjunt dirigit per Luis de la Fuente, que ha anat dosificant la càrrega, el rodatge i les sensacions de la seva estrella, condicionada per l’afecció muscular que va patir el passat 22 d’abril en un duel de LaLiga EA Sports contra el Celta, en llançar un penal, fins al passat 1-0 contra l’Uruguai, quan ja estava per jugar-ho tot, sense límits, però encara sense l’esclat que s’espera d’ell en el Mundial d’ara endavant.

De moment, ha disputat els tres partits: va jugar només 20 minuts en la seva reaparició, ple de ganes, contra Cap Verd amb l’empat sense gols; va pujar a 45 minuts, tot i que hauria pogut jugar més si la selecció i el resultat ho haguessin requerit, en el 4-0 contra l’Aràbia Saudita, en el qual va marcar el gol que va obrir la victòria a passada de Mikel Oyarzabal; i va arribar fins als 76 minuts, substituït per Ferran Torres, és un partit complex per la pressió d’Uruguai, que previsiblement replicarà i intensificarà ara Àustria.

«El veig bé (a Lamine Yamal), amb ganes. Està molt endollat, molt ràpid. Pràcticament no es nota que ve d’una lesió. M’agrada veure’l així perquè hi ha gent que es lesiona i perd una mica la confiança a arrencar i a jugar-se-la, i ell no. Ell s’ho passa bé i tant de bo estigui sa durant molt de temps», ha expressat Pedri González durant una entrevista amb l’Agència EFE.

Al duel amb Àustria enfoca ja Lamine Yamal, des de l’onze inicial que proposarà Luis de la Fuente, amb Alex Baena per l’esquerra, titular per tercer partit seguit, i amb Mikel Oyarzabal com a referència dalt, secundats darrere per Pedri González, Rodrigo Hernández i previsiblement Dani Olmo, en lloc de Mikel Merino. Darrere, més enllà del dubte entre Marcos Llorente o Pedro Porro pel mateix costat dret de Lamine Yamal, s’espera a Pau Cubarsí, Aymeric Laporte i Marc Cucurella, a més del porter Unai Simón.

“Lamine Yamal no necessita gaire ajuda. I de vegades és pitjor, perquè li portes un jugador més. És el que marca les diferències i hi ha moments en què si es dobla i altres que no. Treballem amb vídeos, el que exigeix l’entrenador… A Lamine Yamal li preguntes si necessita que pugi, durant el partit són coses que es parlen i, com més bona comunicació hi hagi, millor anirà tot”, va expressar Marcos Llorente des del lateral dret.

«Espanya té nous talents i jugadors fantàstics, com per exemple Lamine Yamal. No els veig cap punt feble», va avisar Hans Krankl, l’autor del gol de la victòria austríaca per 2-1 en l’únic enfrontament mundialista entre ambdues seleccions, a l’Argentina 1978. Fa gairebé mig segle.

En aquest Mundial, Àustria ha guanyat un únic partit, per 3-1 a Jordània; va perdre 2-0 contra Argentina i va salvar la classificació amb un 3-3 davant Algèria. Però la successió de sorpreses en el torneig adverteix a Espanya, la vigent campiona d’Europa.

Condicionat per la recuperació de la seva lesió, pel rodatge inicial (no va jugar cap partit entre el 22 d’abril, quan es va lesionar, i el 15 de juny, quan ja va reaparèixer directe a la competició), Lamine Yamal no ha estat tan decisiu com altres figures d’aquest Mundial, com l’argentí Lionel Messi, amb sis gols; els francesos Kylian Mbappé i Ousmane Dembélé, amb quatre, a més de Michael Olise, amb tres assistències; el brasiler Vinicius, amb quatre gols i un passe decisiu; o Erling Halaand, amb quatre dianes.

Ja va ser definitiu Lamine Yamal a l’Eurocopa 2024. Ho havia estat en la primera fase, però ho va ser encara més en les eliminatòries: va donar una assistència en el primer gol d’Espanya contra Alemanya en quarts de final, decidit finalment en la pròrroga per Mikel Merino (1-2); va anotar un gol per igualar el 0-1 davant França en semifinals, amb un golàs impressionant a l’esquadra (2-1); i va ser el passador del primer gol de Nico Williams en la final davant Anglaterra (2-1).

Igualment, en les eliminatòries de la Lliga de Nacions de 2025 també va destacar. En l’encontre de tornada dels quarts de final contra els Països Baixos, ajustat i resolt als penals, va anotar un dels gols en el 3-3. Va ser l’autor del 3-2 al minut 103, en la pròrroga. I a les semifinals davant França va aconseguir dos dels cinc gols de l’equip (4-5).

Té només 18 anys. El proper 13 de juliol, encara al Mundial si Espanya aconsegueix seguir endavant, en farà 19. «El veig molt madur. És una altra dimensió del que vaig viure jo, la seva és més gran. El veig madur, molt tranquil. El que l’interessa a ell és jugar, divertir-se. Li encanten els partits grans, no s’amaga i és el que ha de fer», va remarcar Pedri, company seu al Barça i a la selecció, en una entrevista amb EFE.