El PP ha decidit recórrer davant el Tribunal Constitucional (TC) la llei catalana d’habitatge en considerar que «vulnera drets fonamentals» i «ofega propietaris i famílies».

Amb aquest recurs, els populars sol·liciten al TC la declaració d’inconstitucionalitat i nul·litat de diversos articles impugnats «per preservar l’ordre constitucional i la seguretat jurídica dels ciutadans», segons ha informat el PP de Catalunya en un comunicat.

El recurs denuncia que la llei d’habitatge a Catalunya suposa una «vulneració de drets fonamentals», un «excedent competencial» i una «claudicació de principis constitucionals bàsics».

En concret, els populars consideren que es vulnera el dret a la protecció de dades en obligar les administracions a «cedir dades i documents de contractes de lloguer per a tasques d’inspecció».

Aquesta cessió, argumenta el recurs, «manca de proporcionalitat i necessitat, ja que permet un accés indiscriminat a dades personals íntimes sense les garanties degudes ni una finalitat constitucionalment justificada que empari la limitació del control del ciutadà sobre la seva pròpia informació».

Així mateix, el PP denuncia un «atac a l’autonomia local», ja que «la llei imposa que l’ús predominant dels habitatges en certs municipis sigui el de residència habitual, limitant la potestat dels ajuntaments per ordenar els usos del sòl».

Segons el seu parer, aquesta mesura és «excessiva i desproporcionada, en no respondre a un interès supramunicipal acreditat que justifiqui interferir en la competència municipal d’urbanisme».

Invasions competencials

També detecta una invasió de competències en legislació civil ja que la Generalitat, segons assenyala el recurs, «intenta redefinir conceptes nuclears del contracte d’arrendament (com el seu objecte i durada) per aplicar límits a les rendes en contractes d’habitacions o de curta durada».

Com que es tracta de bases d’obligacions contractuals, al·leguen els populars, «la regulació competeix exclusivament a l’Estat per garantir la unitat de mercat i un règim comú a tot el territori nacional».

Hi ha, a més, una «vulneració del principi d’irretroactivitat», ja que la llei pretén «allargar la qualificació d’Habitatges de Protecció Oficial (HPO) i modificar-ne els preus màxims de forma retroactiva», cosa que «afecta drets de propietat ja consolidats i integrats al patrimoni dels titulars».

Els populars observen igualment «infracció de la reserva de llei» perquè «s’impugna la possibilitat que programes reglamentaris de l’administració fixin preus màxims de venda i lloguer d’HPO», així com «usurpació de funcions en ordenació de registres» amb la creació d’un Registre de Grans Tenidors que, d’acord amb el seu criteri, excedeix les competències autonòmiques. EFE