El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, ha desestimat aquest dilluns el recurs presentat pels líders independentistes catalans Jordi Sánchez, Jordi Turull i Oriol Junqueras per elevar a la Gran Sala la seva demanda per la seva detenció preventiva durant el procés, han confirmat a EFE fonts de la cort.
Una decisió que deixa en via morta aquesta denúncia presentada pels tres líders independentistes contra l’ordre de la justícia espanyola de posar-los en presó preventiva en els dies següents al referèndum de l’1 d’octubre de 2017.
El Col·legi de la Gran Sala, format per cinc jutges i encarregat de determinar quins casos arriben a la màxima instància del TEDH, ha considerat que no hi ha motius per elevar aquesta causa.
La sala ja havia rebutjat el passat 6 de novembre la demanda dels denunciants en considerar que no s’havien vulnerat cap dels seus drets durant el temps que van passar en presó provisional.
En concret, Jordi Sánchez, llavors president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), va ser detingut el 16 d’octubre de 2017, mentre que Jordi Turull, conseller de la Generalitat, i Junqueras, número dos del Govern, ho van ser el 2 de novembre d’aquell mateix any.
En la seva demanda davant del Tribunal d’Estrasburg argumentaven que aquella privació de llibertat lesionava els seus drets polítics, ja que els va impedir fer campanya a les autonòmiques del 21 de desembre de 2017 i, posteriorment, acudir a les sessions del Parlament al qual van ser elegits.
En la seva sentència del 6 de novembre, adoptada per unanimitat, el TEDH va concloure que no hi va haver «il·legalitat o arbitrarietat» en les decisions de la justícia espanyola i va establir que els tres líders independentistes eren «objecte de processaments penals per delictes greus», per la qual cosa no es podia «raonablement esperar que poguessin participar en les eleccions sense cap restricció».
Va considerar que la justícia espanyola va ponderar els diversos interessos en joc d’una manera que no podia qualificar-se d’arbitrària, i sense interferir amb la lliure expressió de l’opinió pública i que va tractar de mantenir l’equitat parlamentària malgrat la seva estada a la presó.
Alhora, va establir que un Estat ha de poder impedir la realització d'»un projecte polític, incompatible amb les normes de la Convenció (Europea de Drets Humans), abans que sigui posat en pràctica per actes concrets que comprometin la pau civil i el règim democràtic del país».
Turull denunciava, així mateix, que el seu ingrés en presó li va impedir ser investit president del Govern de la Generalitat de Catalunya.
L’exconseller va ser alliberat el 4 de desembre i tornat a posar en arrest provisional el 23 de març de 2018, un dia després que en primera votació no obtingués la majoria absoluta necessària per ser investit i un dia abans que se celebrés una segona votació, a la qual no va poder ja assistir per trobar-se empresonat.
Estrasburg considera que les proves presentades no donaven suport a la conclusió que la segona ordre de presó preventiva dictada contra ell hagués estat arbitrària amb l’únic fi d’impedir-li ser investit, alhora que rebutja que el termini de resolució del seu recurs d’empara vulnerés els seus drets. EFE
