Dos experts cal·lígrafs han declarat aquest dijous a l’Audiència Nacional que dos documents que l’acusació ha aportat en el judici contra la família Pujol Ferrusola i nou empresaris més siguin reals. Així, consideren que la lletra dels documents no és la mateixa que la dels qui suposadament els van escriure. En concret, serien uns reconeixements de deute d’un dels empresaris acusats i un altre on una empresària explica les suposades coaccions per incloure una empresa de Jordi Pujol Ferrusola com a intermediària en un contracte de compra-venda d’un solar.
Els últims a declarar en la sessió d’aquest dijous han estat experts cal·lígrafs. Una experta contractada per la defensa de l’empresari andorrà Francesc Robert ha assegurat que la signatura que apareix en 18 documents de convenis de reconeixement de deute no són la firma original, sinó que van ser falsificades. El fiscal ha desautoritzat l’informe, ja que la pèrita no va tenir accés als documents originals.
Després han declarat un altre pèrit i dos detectius privats que van fer-se passar per missatgers per aconseguir documents escrits per María Carmen Tejedor, administradora d’una empresa que tenia uns terrenys a Madrid que Isolux volia comprar per fer-hi una nova seu. Un soci de l’empresa va testificar el gener passat durant el judici que Isolux els havia obligat a incloure en el contracte de compra-venda que una empresa de Pujol, Imisa, havia intervingut en la negociació com a intermediària, tot i que van assegurar que no la coneixia de res. La comissió per la intermediació era d’uns 600.000 euros i la va pagar Isolux.
L’administradora de l’empresa no va ser tan categòrica, però en uns manuscrits que va aportar posteriorment a la UDEF explicava una situació similar. No obstant això, les defenses ja van posar en dubte que la lletra fos seva. Un pèrit cal·ligràfic ha assegurat que els documents presentats no van ser escrits per la mateixa mà que els que van aconseguir els detectius privats.
Tant el fiscal com l’advocat de l’Estat han impugnat l’informe pericial perquè es va basar en la comparació amb un document escrit per la dona mitjançant engany.
Per la seva banda, un inspector d’Hisenda ha posat en dubte l’origen de 800.000 euros ingressats en efectiu per part de Josep Pujol Ferrusola el 2010 en un compte a Andorra. Segons el fill de l’expresident de la Generalitat, els diners eren el retorn d’un préstec que ell li havia fet a l’empresari i amic Jorge Barrigón, també acusat, un dels amos de CatHelicòpters, per comprar accions d’Heliand, companyia d’helicòpters andorrana. Els diners s’haurien guardat durant dos mesos en una caixa forta d’Andbank per si l’amo d’Heliand, Antoni Rebes, acceptava vendre les seves accions a Barrigón i abans no es fes enrere.
El contracte del préstec no es va fer públic i tenia un interès del 6%. A més, l’inspector de l’Agència Tributària no va tenir un certificat sobre el lloguer de la caixa forta fins al 2013, quan li va demanar a Pujol Ferrusola. A més, Rebes li va negar a l’inspector que hagués negociat mai la possibilitat de vendre les accions a Barrigón, i ni Pujol ni Barrigón van aportar cap taxació aproximada del valor de les accions. A preguntes de l’advocat de Josep Pujol, l’inspector ha admès que hi havia inversors interessats en Heliand i no sap si darrere d’aquests hi havia, en realitat, Barrigón.
L’Agència Tributària sospita que els diners en efectiu, en realitat, eren per blanquejar i que el préstec no va existir mai i es va instrumentalitzar per enganyar al fisc.
