Organitzacions socials, cooperatives i sindicals han denunciat la política de l’Ajuntament de Barcelona de cedir 1.000 habitatges protegits “durant dècades a operadors privats”, amb un model que asseguren que exclou les cooperatives i entitat socials. En un manifest conjunt, la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, la Xarxa d’Economia Social i Solidària, el Sindicat de Llogateres, la PAH, CCOO o UGT denuncien que hi ha tres processos oberts: un concurs adjudicat el novembre a una societat vinculada a la immobiliària Corp i dos més presentats aquesta setmana a la Comissió d’Economia. Per això, han reclamat un gir estratègic “perquè reforci l’habitatge públic, social i cooperatiu”.

El manifest se centra en el procés adjudicat al novembre i assegura que la cessió dels tres solars municipals als carrers Acer, Ascó i Llull comportarà «importants beneficis durant molts anys», ja que podran accedir a subvencions públiques i a finançament públic de l’ICF per cobrir el 100% del cost dels edificis. Segons asseguren, les promocions «no només són viables sinó molt rendibles» per a operadors privats, amb taxes de rendibilitat entre el 9 i el 10%. Per exemple, en el cas dels solars al carrer Llull, els fluxos de capital acumulats «poden superar els 600 milions d’euros». 

Pel que fa a l’empresa guanyadora, han afirmat que Corp ha protagonitzat operacions com el projecte de pisos de luxe a la finca catalogada de Can Raventós, anul·lada de manera ferma pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i pel Tribunal Suprem arran d’un recurs veïnal. “És preocupant que ara, mitjançant la societat vinculada Built 4 Speed, Corp faci el salt també a la construcció i gestió d’habitatge protegit sobre sòl públic”, relata el manifest.

D’altra banda, també denuncien que el consistori va presentar dimecres a la Comissió d’Economia dos nous concursos oberts a operadors privats que “amplien aquesta deriva privatitzadora”, amb dos sòls destinats a allotjament dotacional i tres solars per a habitatge convencional.

En conjunt, aquests dos processos sumen aproximadament 625 habitatges, que s’afegeixen als més de 400 habitatges del concurs anterior per a operadors privats, la qual cosa fa un total de més de 1.000 habitatges adjudicats, o en procés d’adjudicació, sota aquest model.

Les entitats critiquen que el model exclou «sistemes no especulatius com el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús i suposa una transferència de valor públic cap a actors privats durant períodes de fins a 99 anys». 

En aquest sentit, recorden que el model cooperatiu i les fundacions de lloguer social «garanteix la reinversió dels excedents, la no especulació i la generació de valor social i comunitari».  “Barcelona no es pot permetre consolidar un model d’habitatge basat a transferir sòl públic a operadors privats i amb ànim de lucre. Cal prioritzar decididament un parc d’habitatge fora del mercat, sota control públic i comunitari, que garanteixi el dret a l’habitatge a llarg termini i no la rendibilitat privada”, apunten.

També firmen el manifest la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona, el Consell de Joventut de Barcelona i l’Observatori DESCA.