Jordi Xuclà, exdiputat de CiU i del PDeCAT al Congrés, considera que el ‘procés’ independentista va generar «euroirritats» a Catalunya, descontents amb l’actitud de les institucions europees davant el referèndum de l’1 d’octubre del 2017, però creu que aquesta desafecció és «reversible».

Xuclà (Olot, Garrotxa, 1973), que ha publicat el llibre «Els catalans en la Guerra Freda cultural i l’europeisme» (Catarata) i que va viure el ‘procés’ des de primera línia parlamentària, reconeix en una entrevista a EFE que el desdeny exterior cap a les aspiracions sobiranistes va minar l’europeisme de part de la societat catalana.

«És evident que el ‘procés’ ha provocat que hi hagi euroirritats, no euroescèptics però sí euroirritats. Però crec que, almenys molt majoritàriament, són reversibles o recuperables», reflexiona Xuclà, que posa de manifest l'»europeisme» que sempre ha caracteritzat el catalanisme polític.

Senador de 2000 a 2004 i diputat al Congrés de 2004 a 2019, ara professor de relacions internacionals a la Universitat Ramon Llull i la Universitat Abat Oliba i president del Consell Català del Moviment Europeu, Xuclà destaca la responsabilitat dels líders independentistes a l’hora d’aixecar expectatives sobre els suports internacionals que podia recollir el ‘procés’ el 2017.

«Els lideratges en política consisteixen a traslladar a l’opinió pública el que és possible i el que no és possible, el que és realitzable i el que no és realitzable», assenyala.

I afegeix: «És evident que, en la construcció del camí cap al 2017, hi va haver uns errors de diagnòstic, per desconeixement de com funciona la mecànica del poder i de les relacions internacionals».

Política catalana en clau de Guerra Freda

Precisament la influència que va tenir en la política catalana el context de l’Europa posterior a la Segona Guerra Mundial és l’eix central del llibre recentment publicat per Xuclà, que aborda la trajectòria d’il·lustres catalans exiliats que es van adaptar a la lògica de la Guerra Freda.

A través de cartes, informes, biografies i altres documents consultats, reconstrueix l’experiència d’homes que després de la Guerra Civil van haver de reinventar-se, fer evolucionar els seus enfocaments ideològics i viure «diverses vides en una vida».

És el cas d’Enric Adroher, que primer va abraçar el marxisme revolucionari del POUM i, ja a l’exili, a finals dels anys quaranta, va enarborar la bandera del federalisme europeu des d’una perspectiva netament antiestalinista.

O de Josep Trueta, un prestigiós cirurgià que, des d’Anglaterra, va discrepar del govern d’unitat constituït pel president de la Generalitat a l’exili, Josep Irla, en considerar que donar-hi cabuda a Joan Comorera -secretari general del PSUC- era actuar amb la mentalitat de «vencedors i perdedors» de la Guerra Civil.

Per a Trueta, calia assumir la perspectiva de la Guerra Freda i entendre que ni anglesos ni nord-americans ajudarien el govern català si un dels seus membres pertanyia a un partit prosoviètic.

Trump, «catalitzador» de la unitat europea

Si en la postguerra mundial la construcció europea era un projecte per estrenar, en l’actualitat és una realitat sotmesa a diferents reptes, encara que, segons Xuclà, el president nord-americà, Donald Trump, «és un gran catalitzador de la unitat europea».

«El vincle transatlàntic està més que afeblit. Necessitem guanyar temps per construir una defensa europea i una autonomia estratègica. Europa es construeix sota pressió», raona Xuclà, que va ser membre de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (2008-2019).

També fa referència a l’auge de l’extrema dreta a Catalunya, on la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, representa «una esmena a la totalitat al pujolisme» i al lema «Catalunya, un sol poble».

Segons Xuclà, «el deure de la política catalana actualment és actualitzar i reinterpretar» el lema «Catalunya, un sol poble», tenint en compte la «complexitat» de la societat d’avui. EFE