Josep Pujol Ferrusola ha assegurat aquest dimarts a l’Audiència Nacional que la major part dels diners que va regularitzar el 2012 procedien d’inversions seves, i no pas de la ‘deixa’ del seu avi Florenci Pujol. A més, alguns diners no els va poder regularitzar perquè hauria delatat el seu germà gran, Jordi, a qui havia deixat diners. En tot cas, ha assegurat que la seva fortuna no la va fer amb negocis amb les administracions públiques ni influint a polítics, sinó que va assessorar o invertir en terceres empreses, majoritàriament a l’estranger.
Ha explicat que va estudiar administració d’empreses i sempre ha treballat en finances i assessoria estratègica, molt sovint a l’estranger. A banda, ha fet negocis particulars, alguns cops com a inversor passiu, altres com a inversor actiu participant en els consells d’administració i altres directament intervenint en la gestió diària de l’empresa o negoci. En tot cas, ha assegurat que mai ha fet negocis vinculats a les administracions públiques, i majoritàriament els ha fet a l’estranger. Alguns d’aquests negocis els va fer amb el seu germà gran, Jordi Pujol Ferrusola.
Sobre la ‘deixa’ del seu avi Florenci Pujol, ha dit que la va conèixer a principis dels anys 90. En tot cas ha dit que el patrimoni que ell va aconseguir arran d’aquella deixa va ser d’uns 125 milions de pessetes, però la resta és fruit de les seves pròpies inversions. Mai va ocultar aquestes inversions, ha dit, i la majoria de diners ocults a la hisenda espanyola els va regularitzar el 2012 arran de l’amnistia fiscal del govern del PP.
De fet, ha dit que no va regularitzar tots els diners, perquè en un dels seus comptes andorrans hi havia traces d’uns diners del seu germà Jordi, que no volia regularitzar la seva situació fiscal perquè creia que li feien pagar més diners dels que ell tenia a l’estranger. Per a no delatar-lo, aquell compte tampoc el va regularitzar, ha reconegut. De fet, assegura que ell va aportar a Hisenda la documentació més verídica possible, i que va acabar pagant 500.000 euros, més del que hauria pagat si ho hagués regularitzat tot plegat.
Preguntat sobre una fundació al seu nom on anaven a parar els seus diners andorrans, ha explicat que ell va obrir un compte a la Banca Mora, participada pel BBVA, el 1997 perquè tenia molts clients ‘off-shore’ d’una consultoria estratègica. L’any 2000 el banc li va demanar de crear una fundació i li van adjudicar-ne una que era gestionada per tres banquers i advocats andorrans. Això servia per evitar la filtració d’informació de clients a empleats del banc, però ha assegurat que la seva identitat no quedava oculta davant del govern andorrà, ja que la fundació estava registrada a nom seu. El 2005 va tancar la fundació i va traspassar tots els fons a la BPA.
També ha explicat el moviment de 900.000 euros en efectiu el desembre del 2009 entre dos bancs andorrans. El seu germà Jordi li va demanar un préstec, va treure els diners en efectiu de la BPA i quan ja era a Andbank per ingressar-los el seu germà li va dir que ja no li calien els diners. Va demanar que li canviessin a bitllets més grans per no portar-ne tants a sobre. Paral·lelament, va pensar en l’oportunitat de comprar accions de Cathelicòpters, i per això va ingressar els diners en una caixa de seguretat de la BPA, d’on era bon client. Per això no li calia un contracte de lloguer de la caixa, ha dit. Finalment, però, l’operació no va resultar i va reingressar bona part dels diners en un compte bancari. 30.000 euros, però, els va baixar en metàl·lic a Barcelona.
A Josep Pujol la fiscalia li demana 14 anys de presó per associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsedat en document mercantil i frau fiscal, i l’Advocacia de l’Estat li demana 4 anys i mig de presó per falsedat en document mercantil i frau fiscal.
