Francesc Sànchez, advocat de l’exsecretari general de CDC Oriol Pujol, ha denunciat que el cas per l’origen de la fortuna oculta a Andorra obeeix a una «persecució» contra l’expresident català per ser «qui és», «pare espiritual de Catalunya», amb una forma determinada d'»entendre el país».

En el seu informe final davant del tribunal que jutja els Pujol per la fortuna oculta a Andorra, Sànchez ha treballat l’informe més polític de les defenses, com a advocat de l’únic fill de l’expresident català que va fer carrera a CDC fins que va dimitir pel cas ITV, que el va acabar portant a la presó per corrupció.

El lletrat, exresponsable jurídic de CDC que està a l’espera de judici pel cas 3 % de presumpta finançament il·legal del partit, ha recollit el guant del fiscal Anticorrupció Fernando Bermejo, que ahir va negar que el cas Pujol fos un «atac» a Catalunya i va contraposar el «saqueig» perpetrat per la família amb el discurs nacionalista d'»Espanya ens roba».

«Atac a una forma d’entendre Catalunya»

L’advocat ha aclarit que no pretén denunciar una «persecució política» després del cas, però sí «per ser vós qui sou, perquè Pujol era president de la Generalitat i pare espiritual de Catalunya, amb una forma d’entendre el país que podien entendre tant catalans d’origen com els que acabaven d’arribar -ha dit-«.

Segons l’opinió de Francesc Sànchez, per analitzar la causa cal analitzar el context en què va sorgir, l’any 2012, inici del procés independentista a Catalunya i que va donar peu a la publicació de «comptes falsos» de líders convergents com l’expresident Artur Mas, l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias, o Ana Vidal, esposa d’Oriol Pujol.

«No dic que hi hagués una persecució contra Catalunya, però contra una forma d’entendre el que és Catalunya sí que va existir persecució», ha asseverat.

En aquest sentit, ha advertit que el cas va tenir un «inici peculiar» impulsat per «forces pseudopolítiques», la «mal nomenada policia patriòtica», que «van coaccionar» els directius de la Banca Privada d’Andorra (BPA) perquè filtressin la captura de pantalla sobre comptes de la família a Andorra que al juliol del 2014 va propiciar la carta de confessió de Jordi Pujol.

«Ha quedat en evidència i qualsevol persona normal ho pot entendre», ha apuntat Sànchez, després de recordar que l’inici del cas Pujol va ser «tan estrany» que el jutge instructor, José de la Mata, va haver d’expulsar del procediment un «pendrive» amb informació de la família obtingut irregularment, cosa que va donar peu a la condemna d’Eugenio Pino, exdirector de la Policia Nacional en l’etapa de govern de Mariano Rajoy.

Segons el lletrat, tant els directius del BPA com, «a la seva manera», els membres de la «policia patriòtica» van reconèixer l'»extorsió» per aconseguir les dades bancàries dels Pujol que va acabar publicant el diari ‘El Mundo’: «El relat és absolutament creïble, va existir aquesta coacció».

Per altra banda, Francesc Sànchez ha ressaltat que el seu client no va tenir cap intervenció en la gestió dels fons a Andorra, que ha atribuït a una deixa del seu avi Florenci de la qual va saber que existia en els anys 90, quan tenia 22 anys.

Ha remarcat, en aquest sentit, que Oriol Pujol va conservar el compte amb la seva part de deixa a mode de «dipòsit» fins al 2009, quan per les seves responsabilitats polítiques de «primer nivell» a CDC va decidir «retornar els fons» a qui els havia repartit, el seu germà Jordi.

«Entre això i disposar de fons a l’estranger havia de decidir i va decidir retornar els fons», ha afegit.

Va mentir a Hisenda per protegir el seu germà

Sànchez ha argumentat a més que el fet que no es pugui acreditar que la fortuna és fruit d’una deixa familiar no comporta que tingui un procedència delictiva i ha criticat la falta de concrecions de la tesi de l’acusació sobre l’origen corrupte dels fons d’Andorra: «Ahir van aparèixer els Jocs Olímpics, Banca Catalana, si aquest judici dura més igual apareix fins i tot l’assassinat de Kennedy», ha fet broma.

Per la seva banda, Jaime Campaner, advocat de Josep Pujol Ferrusola, ha descartat que el capital del seu client suposi un «enriquiment il·lícit» i ha justificat que el 2012, quan va regularitzar els seus fons amb l’amnistia fiscal de Montoro, amagués a Hisenda 800.000 euros de beneficis del 2010 adduint que no volia destapar que el seu germà tenia diners a Andorra.

L’advocat Oriol Rusca ha demanat l’absolució de Mercè Gironès, exmuller de Jordi Pujol Ferrusola, en un informe en el qual ha denunciat la «investigació prospectiva» portada a terme per la Policia Nacional amb l’objectiu d'»anar a buscar l’expresident de Catalunya» Jordi Pujol i Soley i la seva família.

«Que d’una família es digui que és una organització criminal fa mala olor», ha afegit Rusca, després d’argumentar que Mercè Gironès «era una jove de 30 anys amb tres fills que era a casa seva i a la qual se li imputa tot» el que se li atribueix al seu exmarit.

Per la seva banda el lletrat Pau Ferrer, que defensa Marta, Mireia, Pere i Oleguer Pujol, ha mantingut que els germans es van limitar a rebre en els seus comptes d’Andorra la part que els corresponien del llegat del seu avi sense que s’hagi provat que els diners procedissin d’alguna activitat il·lícita.

Ha afegit que van posar els seus comptes a Andorra a nom de fundacions no per ocultar les seves identitats com a últims beneficiaris, sinó per mantenir els fons fiscalment opacs i ha afegit que a més tots ells van fer el 2014 una regularització tributària d’una forma completa i veraç. EFE