El fiscal anticorrupció Fernando Bermejo ha assegurat aquest dimarts a l’Audiència Nacional que el judici contra la família Pujol Ferrusola i una desena d’empresaris «no ataca a Catalunya, sinó que defensa la majoria de catalans».

Així, davant del discurs polític d»Espanya ens roba’, el fiscal diu que qui detreia ingressos a la hisenda pública, en realitat, eren els fills de l’expresident de la Generalitat i els empresaris que haurien pagat comissions per aconseguir adjudicacions públiques.

Així, ha insistit en la tesi de la corrupció política com a origen de la fortuna dels Pujol a Andorra, tot i que ha admès que no es jutja el finançament de CDC.

Segons el fiscal, les defenses han intentat convertir la vista oral en un judici polític o un «atac a Catalunya» amb la declaració dels membres de l’anomenada ‘policia patriòtica’, però creu que no ho han aconseguit. «No es tracta de perseguir la família per la seva ideologia política», ha dit, però tot seguit ha intentat argumentar l’acusació d’associació il·lícita pels quals els acusa. Segons ell, la cúpula decisòria de la família era l’expresident i la seva esposa, Marta Ferrusola. El segon nivell, que executava les operacions era el fill gran, mentre que el tercer graó, com a beneficiaris, el constituïen la resta de germans.

Ha reconegut que la investigació ha estat difícil perquè ni empresaris ni polítics han denunciat les suposades corrupteles: «Als empresaris els convé portar-se bé amb el poder adjudicador». De fet, creu que els pagaments dels empresaris a Jordi Pujol Ferrusola era una mena «d’inscripció o matrícula del 3% per entrar al club» d’empreses adjudicatàries. Admet que no es jutja, en aquest cas, el finançament irregular de CDC, però ha recordat que el fill gran de l’expresident va avalar proveïdors de les campanyes electorals del partit.

A això, s’hi ha afegit els intents de les defenses d’impedir la col·laboració bancària d’Andorra. Però, segons ell, hi ha prou indicis per condemnar els acusats per associació il·lícita, frau fiscal, blanqueig de capitals o falsedat en document mercantil. Justament, la falta d’acreditació documental de l’origen de la fortuna a Andorra i també de les intermediacions de Jordi Pujol Ferrusola amb les empreses, serveixen al fiscal per assegurar que és la defensa qui ha de provar que els moviments econòmics són legals. «L’absència de proves documentals no és prova de veracitat, sinó prova d’ocultació de qui té l’obligació d’acreditar l’origen dels fons», ha reblat. De fet, ha dit que la jurisprudència estableix que el delicte de blanqueig de capitals no requereix l’acreditació plena de l’origen dels fons, sinó només una estructura indiciària amb concurrència d’elements, com creu que passa en aquesta ocasió. «No s’ha donat cap explicació coherent dels ingressos en efectiu», ha reblat. De fet, ha dit que si les defenses haguessin pogut documentar de manera fefaent l’herència de l’avi Florenci Pujol, la fiscalia hauria retirat l’acusació.

El fiscal ha contradit un dels testimonis que va declarar en el judici, que va dir que «a Catalunya era tradició familiar tenir patrimoni a Andorra». Segons el fiscal, això només és cert per a certes famílies acomodades, a més de ser delicte, però no per a la majoria de ciutadans. «No són contribuents anònims», sinó que formaven part dels que van contribuir a construir les estructures socials i polítiques de Catalunya a l’inici de la democràcia.

En un llarg informe final, Bermejo ha volgut detallar bona part de les operacions econòmiques, sobretot del fill gran de l’expresident, Jordi Pujol Ferrusola, que, segons ell, són sospitoses. Així, ha esmentat les inversions a Mèxic i l’Argentina, entre d’altres, sobretot de les tres grans empreses implicades en el judici: Isolux, Copisa i EMTE.

El fiscal ha dit que les dues principals empreses del matrimoni de Jordi Pujol Ferrusola i Mercè Gironès, Imisa i Project Marketing, gairebé no tenien estructura ni despeses, sinó només grans ingressos procedents principalment de les tres grans empreses citades. Segons ell, aquestes empreses tenien personal propi per fer les tasques que externalitzaven a Pujol Ferrusola, i no han presentat contractes o documents que justifiquin les importants factures pagades.