Després de tres anys de creixement, la població de Barcelona s’ha estabilitzat i s’ha situat en 1.729.963 persones, un 0,1% menys respecte 2025. Així es desprèn de l’estudi del padró, que també ha reflectit una elevada mobilitat ciutadana i baixes de persones que estaven empadronades a la capital catalana tot i no viure-hi i han regularitzat la seva situació. Malgrat l’estancament, es tracta del segon valor poblacional més elevat dels darrers 40 anys. Tot plegat s’explica per un saldo natural negatiu, amb 14.557 defuncions i 11.012 naixements, i per un dinamisme migratori positiu, d’11.383 persones. La població autòctona ha seguit baixant i s’ha situat en el 44%, mentre que l’estrangera ha crescut fins a 460.409 persones, el 26% del total.
L’estudi del padró, que ha fet públic el Departament d’Estadística i Difusió de Dades de l’Oficina Municipal de Dades del consistori, ha posat de manifest “l’estabilització” del creixement poblacional a la ciutat de Barcelona.
Maria Jesús Calvo, responsable del Departament d’Estadística i Difusió de Dades de l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona, ha assenyalat que el flux migratori, la baixa natalitat i l’envelliment han marcat l’estructura demogràfica de la capital catalana.
Així, ha explicat que “sota aquesta aparent tranquil·litat en què la xifra de població pràcticament no s’ha mogut”, les dades apunten que hi ha una “mar de fons” vinculada al moviment migratori. “Estem veient que la emigració i la immigració, tot i no estar en nivells màxims perquè han baixat una mica, continuen sent fluxos molt importants, al voltant de les 135.000 persones les emigracions i les 150.000 persones les immigracions”. Així, segons l’informe, el saldo migratori i administratiu durant el 2025 va ser positiu (+11.383).
Calvo ha valorat que “els fluxos dels anys anteriors, tan elevats d’immigració i d’emigració, s’estan estabilitzant” i ha afegit que es registren moltes baixes perquè “s’estan regularitzant situacions de padró de persones que realment no vivien a Barcelona, però havien arribat a la ciutat en un primer moment”. Així mateix, ha indicat que Barcelona continua exercint un paper destacat com a porta d’entrada administrativa i física al territori: “Hi ha molta gent que no arrela a la ciutat, que arriba però després marxa”.
Pel que fa a la natalitat, ha dit que la reducció s’ha consolidat com un dels principals factors de transformació demogràfica. Durant el 2025, Barcelona va registrar 11.012 naixements, el valor més baix des de 1900 (amb l’excepció de 1939), i 14.557 defuncions, fet que es tradueix en un saldo natural de -3.549 persones.
Calvo ha detallat que les llars amb menors han continuat disminuint, de manera que només representen el 21,4% del total. Per contra, gairebé un terç dels domicilis són unipersonals. Aquesta tendència s’acompanya d’un progressiu envelliment de la població, amb una edat mitjana que s’eleva fins als 44,6 anys.
En aquest context, ha destacat el màxim històric de persones centenàries, que han arribat a les 1.196, amb un clar protagonisme femení (82%). Així mateix, ha dit que la feminització de la població també és evident en les franges d’edat més avançades, on la presència de dones és àmpliament majoritària.
Un altre element rellevant és l’increment sostingut del nivell formatiu. El 37,4% de la població de 16 anys i més disposa d’estudis superiors, amb una diferència significativa entre dones (39,6%) i homes (35%). Entre la població estrangera, els qui declaren tenir aquest nivell formatiu s’eleva fins al 42,7%, i entre els nous residents arriba al 44%, fet que evidencia el pes creixent del capital humà qualificat.
Un 26% d’estrangers
Pel que fa a la població autòctona, ha continuat reduint-se i representa actualment el 44,6% del total, confirmant una tendència iniciada fa més de 20 anys. En canvi, la població de nacionalitat estrangera augmenta fins a les 460.409 persones (26,6% del total), amb un increment del 0,7% respecte a l’any anterior. Barcelona manté així una elevada diversitat, amb residents de 181 nacionalitats.
Les persones nascudes a l’estranger sumen 626.924, amb una clara majoria procedent del continent americà (53,2%). Argentina, Colòmbia i Pakistan es mantenen entre els principals països d’origen. Territorialment, la distribució és desigual, amb una presència especialment elevada a Ciutat Vella, on la població estrangera representa el 54,8%.
Pel que fa a la distribució interna, set dels deu districtes registren lleugeres disminucions de població, mentre que Ciutat Vella, Nou Barris i Sant Andreu experimenten petits increments.
