Les compravendes de blocs sencers per part d’inversors privats han caigut un 31% a Barcelona fins a les 149 operacions notificades a l’Ajuntament de la ciutat el 2025. Es tracta de la dada més baixa des dels darrers cinc anys, raó que porta el govern municipal a pensar que l’especulació immobiliària “va a la baixa” a la capital catalana. El comissionat d’Habitatge, Joan Ramon Riera, assegura que la «demanda especulativa” està “desincentivada” per la regulació dels lloguers de llargada durada, de temporada i també dels ‘colivings’. Segons els càlculs de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, sense el topall els preus dels lloguers s’haurien enfilat entre 160 i 270 euros al mes a la ciutat.

Les últimes dades disponibles situen en 1.161 euros el preu mitjà de lloguer, una baixada del 2,7% en comparació amb el que es pagava abans que entres en vigor la normativa, el primer trimestre del 2024. 

L’Informe de seguiment semestral de la Zona de Mercat Residencial Tens que elabora l’organisme estima que sense la regulació els arrendaments haurien continuat creixent fins a 1.318,6 euros al mes seguint la tendència de la darrera dècada i fins a 1.492,2 euros amb el ritme accentuat de creixement que portava el mercat els darrers dos anys. És a dir, un augment del que paguen els llogaters d’entre 160 i 270 euros cada mes. 

El codirector Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, Carles Donat, ha defensat l’efectivitat del topall de preus del lloguer per contenir l’augment desorbitat dels darrers anys. «Es veu un trencament de tendència, després de l’increment molt intens de les darreres dècades, especialment dels últims dos anys després de la covid», ha dit. 

Fre a l’especulació

El comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament, Joan Ramon Riera, ha assegurat que les dades indiquen que Barcelona “va en bon camí”, ja que la regulació ha provocat que la “possibilitat de guany en la compravenda de finques sigui menor” i, per tant, que la demanda “de caire especulativa” hagi anat a la baixa, fet que es nota amb les operacions de propietats verticals de més de 10 habitatges que han baixat un 31,3% interanual el 2025.

“La demanda inversora o especulativa ja no és tan important perquè està fortament desincentivada”, ha dit Riera, que ho ha atribuït a la regulació desplegada per “protegir primer els preus i l’ús residencial dels habitatges, que no acabin amb colivings o amb lloguer vacacional”. El comissionat d’Habitatge ha anat més enllà i ha considerat que “ja no vindran més fons voltors dels que ja hi ha” a la ciutat i, ja que optaran per actuar en altres llocs on no hi ha desplegada la normativa.

Totes les compravendes d’edificis sencers de més de 10 habitatges s’han de notificar a l’Ajuntament de Barcelona perquè estudiï l’operació i tingui dret a exercir el tempteig, tal com ho contempla la llei d’habitatge del 2007.

El preu mitjà per metre quadrat sí que puja

Les dades que s’extreuen de les fiances de l’Incasòl mostren els preus per metre quadrat sí que han registrat un petit augment, passant dels 16,7 euros als 17 euros (+1,8%), dada que indica que els pisos que s’estan llogant són “més petits i de mitjana tenen un preu més baix”, segons Donat. En tot cas, el codirector de l’organisme metropolità ha destacat que la llei de contenció de rendes “no fa que el preu mitjà baixi sinó que el que fa és contenir el preu, amb l’objectiu que s’estabilitzi i que augmenti, en tot cas, per sota de la inflació”.  

Caiguda del 53% del lloguer de temporada

Les xifres elaborades a partir de les dades que fa públiques l’Incasòl indiquen també que el lloguer de temporada ha notat un “descens brusc i intens” fins als 1.282 pisos registrats l’últim trimestre del 2025, un 53% menys que un any abans i valor proper al que es donava abans de la contenció de rendes. A mitjans de desembre, precisament, es va aprovar la llei que regula el lloguer de temporada i d’habitacions al Parlament de Catalunya.  

Segons Donat, és possible que hi hagi un “efecte previ a la normativa” que expliqui aquest descens, ja que durant el quart trimestre ja era sabut que hi hauria un acord entre els grups polítics per regular aquesta modalitat de contractes. Davant d’aquest impàs, els propietaris van poder optar per no renovar contractes i “esperar a tenir seguretat jurídica”. L’organisme assegura que no es pot preveure si aquesta caiguda continuarà en el temps o ha sigut fruit de la incertesa de la normativa.

Es redueix la distància entre els ingressos de les llars i els lloguers

L’Informe de seguiment semestral de la Zona de Mercat Residencial Tens també conclou que en els últims dos anys la distància entre els ingressos de les llars i del preu mitjà dels nous contractes de lloguer s’ha reduït per primer cop en una dècada.

Entre l’any 2000 i el 2023, els preus mitjans dels nous contractes de lloguer havien augmentat un 90,6% més que els ingressos mitjans de les llars. Durant els dos darrers anys, des de l’entrada en vigor de la contenció de rendes, aquesta diferència ha disminuït 20 punts. La contenció dels preus dels lloguers ha coincidit amb l’increment del salari mínim i un moment expansiu per l’economia amb augment d’ocupació.

 «Aquest és l’efecte que persegueix la mesura: reduir la crisi d’accessibilitat dels darrers anys mentre a mitjà i llarg termini es van executant les mesures estructurals d’increment del parc social i inversió pública en habitatge», ha dit Donat.