Les comunitats autònomes han avalat unànimement el Pla Estatal d’Habitatge, aprovat pel Consell de Ministres a finals d’abril. Així ho han explicat fonts del ministeri després de la conferència sectorial que s’ha mantingut aquest dijous a Madrid per explicar els detalls de la mesura. Els acords es tancaran de manera bilateral amb cada comunitat, però la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, ha celebrat que administracions de colors polítics diferents hagin apropat posicions en una qüestió que ha titllat de «prioritària». El pla està dotat amb 7.000 milions d’euros, 1.015 dels quals aniran destinats a Catalunya. El ministeri confia que l’acord «marqui un punt d’inflexió» i que a partir d’ara les comunitats «col·laborin de forma lleial»

El Pla Estatal d’Habitatge mobilitzarà 7.000 milions d’euros, dels quals un 60% seran aportats pel Ministeri d’Habitatge i el 40% per les comunitats autònomes. L’objectiu és que el 40% de la partida es destini a la construcció d’habitatges, el 30% a rehabilitació i el 30% restant a ajudes a lloguer, al lloguer amb opció de compra i a l’adquisició d’immobles en l’àmbit rural.

La regió que més fons rebrà és Andalusia, amb 1.197 milions, seguida de Madrid i Catalunya, amb 1.113 i 1.015 milions respectivament. Les segueix la Comunitat Valenciana (789 milions), Galícia (399 milions), Castella i Lleó (378 milions), Canàries (371 milions), Regió de Múrcia (308 milions), Castella i la Manxa (280 milions), l’Aragó (266 milions), Astúries (231 milions), Extremadura, (210 milions), Balears (168 milions), Cantàbria (133 milions) País Basc (119 milions), i Ceuta i Melilla, amb 7 milions cadascuna.

En la roda de premsa anterior a la reunió, la ministra ha dit que espera començar a executar el pla durant el segon semestre de l’any i que les autonomies que l’acceptin podrien rebre els imports aquest juliol. Així, ha negat que un hipotètic avançament electoral pugui afectar-ne l’aplicació tot i que ha manifestat que el seu objectiu és poder arribar al 2027 per consolidar les polítiques d’habitatge.

Algunes comunitats governades pel PP havien manifestat en les darreres setmanes el seu rebuig a la mesura, però aquest dimarts el conseller d’habitatge de la Comunitat de Madrid, Jorge Rodrigo Domingo, ha confirmat que s’hi afegiran malgrat que no hi estiguin d’acord.

Ajudes econòmiques

Entre les mesures del pla hi ha un increment de la inversió, que es triplicarà respecte de l’edició anterior, i accions per evitar que es financin amb diners públics habitatges que en el futur es puguin privatitzar. A més, el pla estatal preveu ajudes acumulables de fins a 30.000 euros per a reformes d’edificis per fer-los més accessibles o eficients, i compensacions econòmiques per als propietaris que cedeixin un habitatge perquè es destini a lloguer assequible durant set anys.

L’Estat també vol crear ajudes a la rehabilitació d’habitatges buits de fins a 35.000 euros si després es posen en lloguer residencial —durant un mínim de cinc anys— a un preu assequible. Pel que fa al món rural, es creen ajudes de fins a 85.000 euros per construir habitatge públic en municipis de menys de 10.000 habitants. A més, per promoure l’habitatge juvenil, s’ha creat una ajuda de fins a 15.000 euros per a joves de fins a 35 anys que comprin o construeixin el seu primer habitatge en municipis de fins a 10.000 habitants.

El pla també introdueix el principi de protecció indefinida d’habitatges de protecció oficial, que estableix que els immobles que s’adquireixin i es promoguin amb fons del pla tindran la qualificació de protegits de manera permanent. Fins ara, aquest tipus d’immobles podien perdre el seu caràcter de protegit al cap d’uns anys.