Prop de la meitat dels catalans va resar l’últim any i un 38 % parla amb els seus éssers estimats difunts, incloent-hi agnòstics i ateus, una mostra de la tendència de la societat a desvincular cada vegada més les pràctiques espirituals de la pertinença a una confessió concreta.

Són els resultats del Baròmetre de la religiositat que ha fet públic aquest dijous el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya.

Segons l’informe, el 47 % de la població catalana afirma haver resat en el darrer any, una pràctica clarament majoritària entre musulmans (87 %) i evangèlics (77 %), però també la reconeix el 21 % dels agnòstics i el 6 % dels ateus declarats.

Una cosa semblant passa amb parlar amb els difunts: ho fa el 38 % dels catalans, i no només entre catòlics (47 %), sinó també entre el 35 % dels agnòstics i el 16 % dels ateus.

Les tradicions d’arrel espiritual, com el ioga i la meditació, han trobat també cabuda fora del marc religiós, ja que agnòstics (36 %) i ateus (30 %) practiquen aquestes disciplines en major proporció que catòlics (28 %), evangèlics (22 %) o musulmans (13 %).

Les pràctiques que sí que segueixen lligades a una confessió són la lectura de textos sagrats -habitual per al 74 % dels musulmans i el 72 % dels evangèlics, però només per al 20 % dels catòlics-, l’assistència espiritual (11 % del total) i els pelegrinatges (9 %).

Els experts interpreten aquest panorama com una expressió de la «privatització de la religió», un fenomen creixent pel qual les persones construeixen la seva pròpia espiritualitat al marge de les institucions religioses. EFE