Un total de 2.886 persones van morir a Catalunya esperant una resolució del sistema de la dependència en el primer trimestre del 2026, una xifra que s’eleva a gairebé 9.000 a tot Espanya, segons l’Observatori Estatal per a la Dependència.
L’Observatori eleva la llista d’espera fins a 271.556 persones, ja que no exclou les que porten menys de sis mesos (termini establert per la llei) com fa el Ministeri de Drets Socials, que la fixa en 152.249 persones.
Així figura a l’informe de l’observatori de l’Associació de Directors i Gerents en Serveis Socials publicat aquest divendres després de presentar Drets Socials les dades del Panell del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) a 31 de març del 2026.
L’Associació critica que el Ministeri i les comunitats proclamin que es bat el rècord de persones ateses cada any «per justificar el seu triomfalisme i ocultar la realitat».
L’observatori quantifica en 271.556 les persones en llistes d’espera (13.389 més que a finals de l’any passat): 118.716 pendents d’una valoració i 152.840 esperant prestacions i serveis que tenen reconeguts.
Per la seva banda, el Ministeri de Drets Socials no inclou a la llista d’espera les persones que estan en aquesta situació menys de sis mesos, que és el termini màxim fixat per la llei per respondre els procediments; estima que són 152.249 persones i destaca que aquesta llista baixa un 16,6 % en un any.
L’associació critica que no s’inclogui en la suma total totes les persones reals i les seves famílies que estan esperant durant mesos una resposta de l’administració. Segons la seva avaluació, amb les dades oficials, «es necessitarien 86 anys per aconseguir que no hi hagués llista d’espera».
Catalunya i Andalusia, al capdavant
L’observatori assenyala que de les 8.996 persones que han mort en aquests tres mesos (992 més que l’any passat a aquestes altures), 4.628 ho van fer esperant ser valorades i 4.368 a rebre la prestació a què tenien dret.
Gairebé la meitat d’aquestes morts es concentren a Catalunya (2.886) i Andalusia (1.567), mentre que Galícia és la comunitat amb menys defuncions en llista d’espera, amb 21, detallen els professionals dels serveis socials.
«És lògic que, mentre hi hagi desenes de milers de persones a les llistes d’espera, cada vegada augmenti més el nombre de persones beneficiàries, encara que sigui amb serveis de ‘low cost'», retreu l’associació.
Sobre aquestes crítiques que el sistema ofereix serveis de baix cost s’ha pronunciat en la presentació del panell la secretària d’Estat de Drets Socials, Rosa Martínez, que ha reconegut que «el pes de les prestacions en el total» del sistema «potser és més alt del que seria desitjable».
Ha incidit no obstant això que hi ha «una voluntat i un compromís per part de les comunitats autònomes per reduir la llista d’espera i per continuar augmentant el percentatge de serveis que s’ofereixen, reduint el de prestacions». EFE
