Nou de cada deu titulats de grau a les universitats catalanes tenen feina tres anys després de finalitzar els estudis, segons l’Enquesta d’Inserció Laboral de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). L’estudi, basat en 45.142 titulats i 25.971 respostes, ha situat la taxa d’atur dels graduats al voltant del 6%, per sota de la mitjana catalana. També ha constatat una millora de l’estabilitat laboral, amb un 70% de contractes fixos o indefinits. A més, ha mostrat que les enginyeries i les titulacions de salut tenen una millor qualitat ocupacional que les humanitats. Així, Medicina i Odontologia són les més ben pagades, amb 3.783 euros bruts mensuals de mitjana, mentre que Història se situa a la cua, amb 1.920.

La consellera Núria Montserrat, ha celebrat els bons resultats de l’enquesta i ha assegurat que la universitat compleix la seva funció quan és capaç de garantir l’excel·lència i les oportunitats. “Aquests informes ens diuen que anem per bon camí perquè tres anys després d’acabar els estudis els titulats no només troben feina: troben feina qualificada, estable i alineada amb la seva formació”, ha afirmat.

Amb tot, ha advertit que “més enllà de les sortides” la voluntat de l’executiu català és convertir la universitat en un veritable “ascensor social”. En aquesta línia, ha apostat per apropar els estudis superiors als segments de població amb majors dificultats. “Aquest curs entren en vigor les noves exempcions per a les famílies monoparentals, i hem continuat reforçant les mesures perquè els joves extutelats, les persones beneficiàries de l’ingrés mínim vital, les víctimes de violència masclista, les persones amb discapacitat i altres col·lectius vulnerables no hagin de renunciar a estudiar per motius econòmics” ha explicat la consellera que ha dit que vol “apropar la universitat a l’alumnat, vingui del codi postal que vingui”, ha apuntat.

Sous més alts pels graduats STEM però poder adquisitiu congelat

Anna Prades, cap de l’Àrea d’Internacionalització i Generació de Coneixement d’AQU Catalunya, ha explicat que l’enquesta d’enguany ha reflectit una elevada heterogeneïtat salarial. Tot i admetre que les titulacions de Medicina, Odontologia i Història són les que reflecteixen més clarament aquestes diferències, ha assegurat que existeix una tendència més àmplia que fa referència a les titulacions STEM, aquelles que estan vinculades a les ciències, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques. En aquesta línia, ha assenyalat que aquests professionals perceben, de mitjana, uns 300 euros bruts mensuals més que la resta de graduats.

Segons l’enquesta, Enginyeria Civil encapçala el rànquing amb un 82% de graduats que aconsegueixen una ocupació de qualitat, seguida d’Edificació (80,4%), Medicina i Odontologia (79,6%), Enginyeria Electrònica i Automàtica (78,8%) i Enginyeria Mecànica i Disseny Industrial (78,2%).

Tot i això, Prades ha avisat que ni tan sols aquests perfils s’han situat en els nivells de poder adquisitiu de 20211. Segons la responsable d’AQU Catalunya, “els salaris nominals han augmentat respecte a edicions anteriors, però la inflació dels darrers anys ha reduït el poder adquisitiu”.

Per altra banda, ha assenyalat que persisteixen diferències salarials per sexe en la majoria dels subàmbits analitzats, amb diferències que afavoreixen clarament els homes. Així, els titulats en Medicina i Odontologia arriben a percebre als 484 euros mensuals més que les professionals d’aquests àmbits. En Enginyeria Civil aquesta diferencia se situa en els 466 euros.

A més, ha apuntat que la qualitat de l’ocupació ha millorat per l’increment de l’estabilitat contractual: el 70% dels graduats han tingut contractes fixos o indefinits, tot i que la temporalitat ha continuat tenint pes en alguns àmbits, especialment dins del sector públic.

En un altre ordre de coses, l’estudi ha constatat que el 86,6% dels titulats han desenvolupat funcions de nivell universitari i que gairebé tres quartes parts han fet tasques específiques relacionades amb el grau cursat. Tot i això, alguns àmbits han registrat un lleuger empitjorament en l’adequació entre estudis i feina respecte a edicions anteriors, especialment els que estan vinculats amb estudis d’Humanitats. Destaca el cas d’Arts i Disseny, Educació i TIC. Mercè Gisbert, directora d’AQU Catlunya, ha assegurat que les persones que fan Humanitats tenen una percepció que no fan exactament la feina per la qual s’han format perquè els seus estudis abracen més camps. “La quantitat de possibilitats d’inserció laboral que tenen són moltes més”, ha explicat Gisbert que ha dit que són perfils «molt més flexibles” i que això no ha de suposar que hi hagi menys titulats en aquesta àmbits.

Dobles graus i canvis en l’accés a la feina

L’enquesta ha incorporat per primera vegada l’anàlisi dels dobles graus i ha conclòs que aquestes titulacions han millorat l’adequació entre formació i ocupació. Tot i això, només un terç dels titulats han exercit funcions específiques de les dues titulacions cursades. Enginyeries i Ciències Socials han estat els àmbits on aquesta doble aplicació ha estat més freqüent, amb un 39% i un 34,5%, respectivament.

Una altra dada que ha recollit l’estudi és que quatre de cada deu titulats han compaginat els estudis amb una feina relacionada amb el grau. Segons l’enquesta, aquestes persones han tingut més probabilitats de desenvolupar posteriorment funcions específiques de la titulació. 

Troben feina tres mesos després de la graduació

La incorporació al mercat laboral també s’ha accelerat. L’estudi ha mostrat que més del 75% dels graduats han trobat la primera feina durant els tres mesos posteriors a la graduació. Enginyeries ha estat l’àmbit amb una inserció més ràpida, amb un 85,2% dels titulats contractats en aquest període, mentre que a Ciències el percentatge ha estat del 62,9%.

A banda, per primera vegada des que es fa l’estudi, els contactes personals i familiars han deixat de ser la principal via d’accés a la primera feina. Les pràctiques han passat a ser el principal mecanisme d’entrada al mercat laboral, mentre que els contactes han quedat relegats a la quarta posició. Tot i això, l’enquesta ha detectat diferències entre àmbits: les pràctiques han tingut més pes a Enginyeries, mentre que a Humanitats han estat més rellevants els contactes personals i la iniciativa pròpia.

Només un 6% dels graduats marxen a l’estranger

Pel que fa a la retenció de talent, l’enquesta ha mostrat que la majoria del talent graduat es reté a Catalunya i que el treball a l’estranger continua sent minoritari. Un 84% dels graduats i graduades treballen a Catalunya i només un 6% marxen a l’estranger. Els graduats i graduades de l’àmbit de les Ciències són els que més marxen de l’Estat.

Pel que fa a la formació rebuda, l’enquesta ha revelat una millora en la valoració de totes les competències analitzades, amb l’excepció de la cerca i gestió de la informació, que ha baixat respecte a l’edició anterior. Per primera vegada en la sèrie històrica de l’AQU Catalunya, iniciada fa 25 anys, l’anglès ha superat l’aprovat en la valoració dels graduats. Tot i això, ha continuat sent la competència amb més marge de millora percebut, especialment en l’àmbit de Ciències. Els enquestats també han assenyalat mancances en resolució de problemes i en planificació i organització.

Finalment, pel que fa a la satisfacció del grau estudiat, un 71 % de les persones enquestades asseguren que tornarien a cursar el mateix grau.

Màsters: una etapa consolidada dins del sistema universitari

Els estudis de màster s’han consolidat com una etapa clau del sistema universitari català. El curs 2023-2024 es van superar els 24.000 titulats, si bé el creixement és actualment més moderat que durant els primers anys de desplegament de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES).

Les Ciències Socials continuen sent l’àmbit amb més pes i concentren més de la meitat dels titulats. Alhora, persisteix una marcada segregació de gènere per àmbits de coneixement: les dones són majoria als màsters, però continuen clarament infrarepresentades a les enginyeries.

Prop d’un de cada tres titulats de màster prové d’una universitat no presencial, un fet que reforça el paper d’aquests estudis en la formació continuada. L’informe també ha destacat que l’expansió de la modalitat en línia a Catalunya no ha comportat una privatització de l’oferta, sinó que respon, principalment, al creixement d’aquesta modalitat dins del mateix sistema universitari.

Els màsters també s’han consolidat com una via d’atracció de talent internacional, amb una presència destacada d’estudiantat estranger, especialment a les universitats privades presencials.

Doctorats: estabilitat i lideratge en la recerca

Pel que fa a la producció de tesis doctorals al sistema universitari català, s’ha estabilitzat al voltant de les 2.500 anuals durant els darrers cinc anys, fet que situa Catalunya com la comunitat autònoma amb més persones doctorades de l’Estat i responsable d’aproximadament el 22% de les tesis llegides a Espanya.

Les ciències de la salut concentren prop d’una de cada tres tesis i es consoliden com el principal àmbit de producció doctoral, en contrast amb els estudis de grau i màster, on predominen les Ciències Socials. Les dones representen aproximadament la meitat de les persones doctorades, però continuen infrarepresentades en les enginyeries.

L’informe també ha assenyalat que disposar d’estudis superiors continua afavorint la inserció laboral i redueix el risc d’atur, si bé Espanya presenta taxes d’ocupació de les persones amb educació terciària lleugerament inferiors a les de la Unió Europea i al conjunt de l’OCDE.

La salut mental durant el doctorat, una nova dimensió de l’enquesta

Com a novetat d’aquesta edició, l’enquesta ha incorporat per primera vegada una pregunta sobre la salut mental durant els estudis de doctorat. Segons ha explicat Anna Prades, el 37% de les persones enquestades ha afirmat haver patit depressió, ansietat crònica o altres problemes de salut mental durant el doctorat, una dada que se situa en línia amb els resultats d’altres estudis internacionals. En el cas de les dones, aquest percentatge s’eleva fins al 41%.