L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha sostingut aquest dimarts que l'»estratègia de l’anestèsia i de l’amnèsia» que considera que està desplegant el govern de Salvador Illa està «començant a deixar de fer efecte».

Ho ha dit en un article publicat a la xarxa social X quan es compleixen dos anys de les eleccions catalanes del 12 de maig, i després de les mobilitzacions en la primera de les tres jornades de vaga docent convocades aquest mes.

Puigdemont ha defensat que les aturades dels professors han estat un «èxit contundent» i ha afegit que el Govern té ara «un altre problema» amb el sector educatiu del qual no sap si en són conscients, després de la polèmica per la infiltració de dos agents dels Mossos en una assemblea docent.

«Només heu d’imaginar què dirien els seus predicadors (que cada dia són més, i per això els importa més la flotilla que la infiltració) si el responsable d’haver infiltrat policies a les escoles i d’haver dit que això els semblava ‘democràtic’ fos un govern de Junts», ha exposat.

També s’ha preguntat «què dirien els sindicats oficials» del «tripartit PSC-ERC-Comuns» si l’ordre d’infiltrar agents l’hagués donada un govern del seu partit, i ha afegit que, amb aquestes infiltracions, el Govern «copia el model policial espanyol».

Quan Junts no va aconseguir la confiança «suficient»

Puigdemont ha alertat que fa dos anys, en la campanya de les catalanes, ja van advertir que el PSC volia liderar el Govern «més españolista de la història» i que tindria la «deconstrucció de la nació» com una de les seves prioritats.

Davant d’això, ha lamentat que Junts no va ser capaç «d’obtenir la confiança suficient dels votants» per impedir-ho, en el que creu que va influir el fet de no poder disputar la campanya electoral «en igualtat de condicions».

Puigdemont va ser el candidat de Junts a la Generalitat el 2024 però va fer la campanya des d’Argelers (França), en pesar contra ell una ordre de detenció per la causa judicial de l’1-O. Junts va treure 35 escons i va passar de ser la tercera a la segona força del Parlament.

En aquella cita electoral, manté, Junts es va quedar «a prop» de poder ser alternativa de govern però no ho va aconseguir: «I això és, en gran part, responsabilitat nostra».

Des de llavors, Puigdemont considera que el Govern ha implantat una «visió submisa, espanyolitzada» i «mediocre» dels mitjans públics, la policia, els serveis públics, la llengua o la projecció de Catalunya, els eixos que van ser expressió de la Catalunya «moderna» des del final del franquisme.

«Per això tenen la tranquil·litat de poder defensar com a ‘democràtic’ allò que en la dictadura era respost per tota l’oposició democràtica (inclosos els moviments socials)», ha mantingut el líder de Junts.

Puigdemont creu que, amb això, el Govern ha buscat assegurar-se la «tranquil·litat de la bassa d’oli» a Catalunya: «O això es creuen. Perquè el carrer s’escalfa i se n’atipa».

«No només per la qüestió educativa. I més tard o més d’hora trobarà una via per expressar un malestar que va en augment», ha augurat.

Junts vol ser «alternativa»

En aquest escenari, Puigdemont ha erigit Junts com a alternativa i representa el «país que no s’avergonyeix de parlar en català, que no calla davant dels abusos i els robatoris d’Espanya, que passeja pel món la seva catalanitat desacomplexada».

«I per més que s’esforcin a tapar l’alternativa, a asfixiar-nos, a silenciar-nos, a estigmatitzar-nos, a arraconar-nos (si fa falta, pactant amb el PP a l’Ajuntament de Barcelona, o amb PP i Vox al Parlament de Catalunya), l’alternativa hi és i té proposta de país», ha dit.

El líder de Junts ha defensat que el seu partit representa el país que «sap que sense independència» només hi ha «decadència»: «Per la immensa majoria de catalans, la decadència no és una opció», ha conclòs. EFE