Som Habitatge denuncia en dos informes jurídics que la nova regulació del lloguer de temporada i d’habitacions té articles inconstitucionals perquè “col·lideix” amb drets fonamentals en punts com ara el cos d’inspectors urbanístics o el règim sancionador. Els estudis conclouen que la norma aprovada al desembre equipara a la pràctica “elements claus” del lloguer residencial al de temporada i d’habitacions, fet que és “incorrecte per definició”. En aquest sentit, apunten que “no és acceptable” que la normativa “empari i legalitzi” situacions d’infrahabitatge, que no són estables ni dignes. L’entitat es reunirà amb tots els partits per posar a disposició aquests estudis, també amb el PP, que ja va anunciar que impugnaria la regulació.

La Unió de Propietaris de Catalunya – Som Habitatge ha demanat “rigor a l’hora de fer les lleis” i que persegueixin afavorir que es pugui construir més perquè el mercat de lloguer funcioni en lloc de “regular en contra dels propietaris i dels inversors com està passant fins ara”.

L’entitat ha presentat aquest dilluns dos informes jurídics que evidencien que la norma 11/2025 aprovada pel Parlament a finals de l’any passat que pot ser tombada pel Tribunal Constitucional.

El primer informe denuncia “problemes d’inconstitucionalitat greus” des del punt de vista del dret civil per incompatibilitat jurídica i tècnica i per equiparació amb les residències habituals. Segons l’estudi, la norma contravé la legalitat aplicar les garanties i proteccions de l’habitatge residencial -que ha de ser estable i digne- al lloguer de temporada i d’habitacions.

“Que una llei estableixi que els lloguers de temporada i d’habitacions són com els d’habitatge és incorrecte per definició”, ha dit el catedràtic de dret civil de la Universitat Rovira i Virgili, Serio Nasarre.

Segons ha explicat, les habitacions i els pisos que es lloguen temporalment no entren dins del concepte d’habitatge de la legislació internacional o estatal perquè no són arrendaments estables i perquè, en teoria, el llogater ha de tenir una alternativa on viure. En cas que no sigui així, afirmen, la normativa ja ho tipifica com a frau de llei.  “Si algun propietari allotja en un habitatge temporal tot i saber que no tens una alternativa habitacional és frau de llei”, ha dit el catedràtic de dret civil.

En aquest sentit, l’estudi conclou que la legislació aprovada pel Parlament “no respecta les regles que dona la Constitució perquè es pugui limitar la propietat privada”  a través de l’article 6,4 del Codi Civil, a través del qual es pot acudir a un jutge perquè converteixi el contracte fraudulent en residencial.

Nassarre ha avisat que aquesta equiparació que planteja la normativa catalana “no és més que la legislació i l’emparament del sensellarisme que no és acceptable ni per Nacions Unides ni per l’associació europea contra el sensellarisme Feantsa”. L’acadèmic ha assegurat que la regulació altera l’objecte, la causa, la forma i també el preu d’aquests contractes de lloguer, que passen a ser determinats segons l’índex de control de rendes del lloguer residencial. “Si la LAU no ho altera, no ho pot fer el legislador autonòmic”, ha afirmat, tot apuntant que les comunitats autònomes no poden modificar el funcionament d’un mercat de manera que causi “disrupció” amb el de la resta de l’Estat.

El segon informe se centra en el punt de vista del dret administratiu i critica altres elements com ara el cos d’inspectors urbanístics pactat entre el Govern i els Comuns per tenir “amplis poders” com ara poder entrar a domicilis i adoptar mesures cautelars sense que la llei determini que han de ser funcionaris o quina capacitat tècnica han de tenir. “Aquestes persones poden entrar al domicili sense manament judicial. Això és inconstitucional”, ha afirmat el catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Girona Joan Manuel Trayter.

De la mateixa manera, també han apuntat que “no s’ha regulat bé” el règim sancionador de fins a 900.000 euros perquè “no té en compte que altres normes com ara el codi de consum ja tipificaven com a infracció ometre informació o introduir clàusules enganyoses als contractes”, segons Trayter. En aquest sentit, el professor ha afegit que “hi ha risc” que aquest règim sancionador “quedi  en paper mullat” perquè si quan dues normes castiguen el mateix amb diferents sancions i diferents autoritats s’anul·len.

En general, els juristes han lamentat que les normatives són poc rigoroses i s’han fet “per anar de pressa”. Un cop elaborats aquests informes, Som Habitatge els posarà “a disposició dels partits que els demanin i del Govern” perquè “es puguin fer accions”, com ara presentar un recurs d’inconstitucionalitat.