El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha reivindicat aquest dijous la “unitat de l’independentisme” com a “prioritat absoluta” i ha carregat contra la iniciativa impulsada per Gabriel Rufián assegurant que, quan es tracta dels “drets i llibertats nacionals de Catalunya”, “el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres”. Ho ha dit després de l’homenatge a Manuel Carrasco i Formiguera al cementiri de Montjuïc, en un acte amb desenes de familiars, dirigents, militants i simpatitzants de Junts, on el president del Parlament, Josep Rull, ha reivindicat la figura del dirigent afusellat com una de les persones que expliquen que avui Catalunya pugui tenir institucions pròpies “amarades de dignitat”.

En l’acte, convocat en commemoració del 88è aniversari de l’execució de Carrasco i Formiguera per part del franquisme, s’ha fet una ofrena floral a la tomba del dirigent, acompanyada per una interpretació musical.

Turull ha definit l’homenatge com un acte “doble”, de “reconeixement” i de “compromís”. Ha sostingut que Carrasco i Formiguera és un dels noms que “ha d’estar escrit amb lletres d’or” als llibres d’història de Catalunya i ha remarcat que va entendre que “estimar Catalunya” implicava “compromís” fins “a les darreres conseqüències”. El dirigent de Junts ha assegurat que el sacrifici de Carrasco i Formiguera no pot haver estat “en va” i ha defensat que el seu llegat continua sent “far” i “orientació” en el present polític.

Turull també ha volgut traçar un paral·lelisme entre la repressió franquista i la situació actual de l’independentisme. Ha afirmat que l’Estat espanyol, “de manera cíclica”, respon contra Catalunya quan aquesta intenta avançar democràticament en els seus drets nacionals, i ha dit que si abans ho feia “amb escamots de fusellament”, ara ho fa “amb togues”. En aquest sentit, ha lamentat que Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig no hagin pogut ser presents a l’acte i ha sostingut que continuen patint repressió.

Ja en l’atenció als mitjans posterior a l’ofrena, Turull ha situat la “unitat de l’independentisme” com la “prioritat absoluta” de Junts. Ha defensat que, en un moment de “debilitat del govern de l’Estat”, les forces sobiranistes al Congrés haurien d’actuar “amb lògica de 14 diputats i no pas de 7 més 7” en tot allò que afecti “netament” Catalunya.

Preguntat per la proposta de Rufián, ha marcat distàncies i ha afirmat que la unitat que treballa Junts és la de l’independentisme, no la d’espais més amplis amb forces que, segons ha dit, discrepen de qüestions bàsiques de sobirania nacional.

El president del Parlament, Josep Rull, ha presentat Carrasco i Formiguera com una “figura magna” i un “obsequi extraordinari del destí cap a la nació catalana”. Rull ha explicat que, si avui els representants polítics poden seure “en aquests escons amarats de dignitat” és perquè hi va haver persones com Carrasco i Formiguera “que no es van vinclar mai”.

Rull també ha afirmat que “la dignitat no es negocia mai” i ha subratllat que en Carrasco i Formiguera “la fe i la pàtria no eren camins separats”, perquè entenia que la política només tenia sentit si era al servei de “les persones concretes”. En el tram final del seu discurs, ha apel·lat directament al llegat del dirigent afusellat i ha assegurat: “lluitarem infatigablement per aconseguir aquella Catalunya lliure per la qual vas lluitar i per la qual vas morir”.

El secretari general de la JNC, Aleix Agustí, ha advertit del “desànim” que, al seu parer, travessa el país, però ha sostingut que la figura homenatjada demostra que Catalunya ha superat moments molt més adversos sense renunciar a la llengua, la identitat i les tradicions.

La patrona de Fundem la República, Titon Lailla, ha afirmat que “avui no és un dia per plorar”, sinó “un dia per lloar la figura d’en Manuel Carrasco i Formiguera”. Lailla ha remarcat que el franquisme va voler “callar-li les idees” amb l’afusellament, però ha defensat que no va poder enterrar ni els seus ideals ni les aspiracions de llibertat que representava. Ha afegit que “el feixisme, igual que avui, intenta” que Catalunya renunciï a la llengua i a les llibertats.

En nom de la família, Maika Carrasco i Llovet ha ofert la intervenció més personal de l’acte. Ha explicat l’emoció que li provoca tornar a la tomba on reposen plegades les cendres del seu avi i del seu pare. En un dels fragments més emotius, ha advertit que avui es viu en “un món caòtic” on “massa sovint impera la força i la deshumanització” i on “s’estan normalitzant el feixisme i el franquisme”. Davant d’això, ha reivindicat l’exemple del seu avi com una «llum» per a les generacions presents i futures.

L’acte l’ha conduit Mar Forcada, que en l’obertura ha remarcat que la commemoració no era “només un homenatge” sinó també “un compromís amb la veritat, amb la memòria i amb la justícia”. Forcada ha reivindicat la necessitat de mantenir viu el record de Carrasco i Formiguera en un moment en què, segons ha dit, sovint “es banalitza el passat” i “es relativitzen les injustícies”. També ha convidat a entendre el record com “un acte de resistència”.

L’homenatge ha acabat amb una ofrena floral a la tomba de Manuel Carrasco i Formiguera.