El director italià Paolo Arrivabeni debuta al Gran Palau del Liceu amb l’òpera ‘Semiramide’, de Gioachino Rossini, versió que podrà veure’s en format concert al teatre dimecres vinent 13 de maig.

En aquesta funció, Arrivabeni assumeix la direcció de l’Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu, acompanyat de la soprano russa, Vasilisa Berzhanskaya en el paper protagonsita de Semiramide, representant també el seu debut al Liceu, i el contratenor argentí Franco Fagioli com el comandant Arsace.

El repartiment també el formen Mirco Palazzi, Mazim Mironov, Antonio Di Matteo, Patricia Calvache, Carlos Cosías i Marc Pujol.

La representació de Rossini, amb un llibret de Gaetano Rossi, està basada en la tragèdia ‘Sémiramis’ de Voltaire sobre la llegendària Semiramis de Babilònia, una reina de l’antiga Mesopotàmia que va ser acusada d’haver assassinat el seu marit.

L’òpera comença amb la mort del marit de Semíramis, Nico, i narra el misteri de qui va ser la persona responsable de l’assassinat i el regnat de Semíramis que, molts anys després, s’enamora de l’heroi Assur, sense saber que aquest és el fill del seu marit assassinat.

Amb una música caracteritzada per la dificultat de les àries, una de les peces centrals és ‘Bel raggio lusinghier’, que reflecteix la lluita interior entre l’amor i el deure de Semiramide.

Una òpera seria

‘Semiramide’, que va ser estrenada a La Fenice de Venècia el 1823, va ser l’últim gran èxit de Rossini abans de traslladar-se a París un any després, una proposta que va destacar per les seves melodies i la seva combinació entre barroc i el bel canto.

L’espectacle és considerat la culminació de l’etapa italiana de Gioachini Rossini, així com una de les seves grans incursions en l’òpera seria, un gènere predominant al segle XVIII originat a Venècia on destacaven les històries mitològiques i amb to seriós.

Rossini, caracteritzat pel seu to còmic en títols com ‘La cenerentola’ o ‘Il barbiere di Siviglia’, va presentar en ‘Semiramide’ temes com els crims familiars, la culpa, el poder o la venjança.

Amb la funció del 13 de maig, ‘Semiramide’ s’haurà representat fins en quatre ocasions al Liceu, la primera el 1854, quan Rossini encara era viu.

Tot i que és considerada una de les grans òperes de Rossini, ‘Semiramide’ també és un dels seus títols menys freqüents als escenaris per l’exigència vocal i musical que comporta. EFE