Ser gai i adolescent a la Itàlia dels anys 90 no va ser gens fàcil, sobretot en l’entorn catòlic familiar del dibuixant Giulio Macaione que, 30 anys després, aboca els seus records en una novel·la gràfica, de tocs manga, en un moment en què, diu, els drets LGTBI aconseguits des de llavors corren perill.

‘Totes les vegades que em vaig fer gran’ (Liana editorial) no és una autobiografia a l’ús; l’autor va ser conscient que podria ser «més honest» si optava pel paraigua de l’autoficció, que li permetia expressar-se lliurement a través de Lucio, protagonista d’aquesta obra de maduració, explica el dibuixant a EFE a Barcelona, per on ha passat per promocionar el llibre.

Lucio és un adolescent d’una llar tradicional que se sap diferent des de nen i que tem fer mal (o decebre) als seus pares si es mostra tal com és, amb els seus gustos poc ortodoxos: les nines Barbie, amb les quals somia poder jugar amb les seves amigues, o el seu desig de convertir-se en dibuixant professional.

Per intentar dissimular, el noi es converteix en un miniadult, «un nen hiperesponsabilitzat», s’autodefineix el propi autor, que es posa sobre les espatlles una càrrega domèstica que el supera.

La nena d»El exorcista’ com a metàfora de la por

Macaione (Catània, 1983) rebusca en les seves pors infantils més íntimes i tria la imatge de Regan, la descarada nena posseïda d»El exorcista’, com a metàfora del pes de la religió catòlica i «el sentiment de culpa i por» que pateix el protagonista per uns pensaments «impurs» que es colen per sota la porta.

Com a nèmesi de la sexualitzada Regan que turmenta les nits d’insomni de Lucio, en el llibre sorgeix Sailor Moon, el popular personatge manga de Naoko Takeuchi, convertida aquí en antídot contra el desànim de la vida de Lucio.

«El llibre explica com vaig descobrir aquesta passió per dibuixar a través de la lectura i l’amor pel manga. És un tribut a aquest estil. Sailor Moon va ser una descoberta total, una heroïna que lluita malgrat seu, perquè li agradaria viure una vida normal d’estudiant i no tenir aquestes responsabilitats extra. Com em passava a mi, que em tractaven com un adult; m’identificava amb ella», revela.

Per a l’historieta, avui dia és molt més fàcil ser un jove gai, ja que ha canviat la «representació social» que es té de l’homosexualitat, tant en el quotidià com en la ficció cultural en tots els seus suports: cinema, sèries o còmics…

«Quan estava prenent consciència de la meva identitat, l’homosexualitat se cenyia a alguna cosa perversa, persones que morien de sida, soles. Era complicat no topar-se amb aquesta idea. Tant de bo llavors hi hagués hagut sèries com ‘Heartstopper’ -la refrescant obra d’Alice Oseman sobre una parella de joves gai, amb versió còmic i televisiva-, hagués estat de molta ajuda», apunta l’autor.

Un llibre molt oportú

Malgrat aquests canvis, per a Macaione, la publicació de la seva novel·la gràfica resulta «molt oportuna, sobretot a Itàlia», pel corrent d’homofòbia impulsat des dels partits d’ultradreta.

«Les xifres parlen clar: torna a haver-hi assetjament, moltes famílies no accepten fills gais, fins i tot s’ha produït un augment dels casos de suïcidi entre aquests joves, és una realitat», remarca l’autor.

El llibre aborda a més el problema de la salut mental en l’àmbit familiar, a través del personatge de la mare.

«Volia mostrar què significa créixer en una llar amb un membre amb una malaltia mental. La meva mare va tenir un brot psicòtic al qual van seguir anys de depressió, just quan m’estava qüestionant la meva sexualitat, va ser una cosa que va incidir molt en el meu creixement i en les relacions familiars», subratlla.

Macaione assenyala que encara que ‘Totes les vegades que em vaig fer gran’ és, sobretot, un llibre per a joves, li agradaria que el llegissin també els pares.

«Si ets pare o mare i llegeixes el llibre et permet reflexionar sobre el que implica posar massa responsabilitats sobre els nens, i la importància de protegir la infància», resumeix l’autor. EFE