Keko Martínez (Barcelona, 1973), exfutbolista amb una extensa trajectòria en equips de Segona, Segona B i Tercera Divisió amb els quals va marcar més de 200 gols, és el fundador d’Ariete Sports & Entertainment, una companyia que es dedica a l’assessoria integral d’esportistes, tant durant la seva etapa en actiu com després de la seva retirada professional.

Actualment la firma, nascuda el 2009, gestiona un patrimoni per valor de més de 500 milions d’euros i entre els seus més de 200 clients es troben el porter del Barcelona Joan García, el migcampista de l’Espanyol Edu Expósito, el defensa del Girona David López, la davantera de l’Arsenal Mariona Caldentey, el tennista Marcel Granollers o el campió de MotoGP Jorge Martín.

Martínez, que acaba de publicar ‘Capital Trascendente’ (Plataforma Editorial) i dirigeix també la Fundació Gate For The Children, que atén més de 500 nens en situació de vulnerabilitat, explica com acompanya els esportistes a gestionar el seu patrimoni i trobar el seu projecte de vida, en una entrevista amb EFE.

Pregunta – Es va retirar definitivament del futbol amb 37 anys, però al seu llibre explica que el seu projecte per acompanyar altres futbolistes té el seu origen en la seva primera retirada com a jugador als 24 anys.

Resposta – Jo sempre dic que, amb 24 anys, el futbol i jo ens vam deixar mútuament. Vaig perdre la il·lusió i ho vaig deixar, perquè no volia enganyar-me a mi mateix ni a ningú. Va ser una fallida vital, una baixada als inferns que només va durar mig any, però suficient per adonar-me que, si deixava de ser futbolista, no tenia xarxa de seguretat, ja que no tenia diners estalviats ni experiència laboral i tampoc m’havia format.

Jo sempre he estat profundament autodidacte i amb una curiositat innata per tot. I a partir d’aquell episodi, vaig decidir formar-me mentre ho compaginava amb la meva carrera esportiva. Vaig acabar Secundària, vaig fer Ciències Empresarials i després un Màster de Mercats que vaig acabar com a primer de la meva promoció. Tot allò m’apassionava.

P – I va decidir crear Ariete poc abans de la seva retirada definitiva.

R – Ho havia vist en mi i en molts dels meus companys i no volia que l’èxit professional s’acabés convertint en un malson, sinó en un èxit vital. Feia molt de temps que tenia clar que volia crear una cosa amb què poder ajudar. Una metodologia, un pla més enllà de l’esport o del futbol, el que a Ariete anomenem Wealth VIDA Planning (Pla de riquesa de vida). Aquesta era la meva missió.

P – Per què als seus clients els anomena ‘tigres’?

R – Els atletes, en general, i els artistes, perquè també portem alguns artistes, al final és gent molt especial, que cada dia s’aixeca amb l’objectiu de ser el millor en el seu àmbit. I això fa que tinguis una sèrie de qualitats, com la resiliència, el treball en equip, i l’optimisme i la fe que pots aconseguir el que et proposis, que el món de l’empresa està boig per implementar. Però també tenim una cara B, perquè som gent molt exigent, amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn, amb unes metes molt altes i que tenim el biaix de l’heroi, de l’elegit que es creu que tot el que faci ho farà bé, i no sempre és així.

Llavors, aquest perfil tan especial, a Ariete el vam transformar fa ja temps en la figura d’un tigre. Un animal que pot ser molt ferotge, però que alhora també pot ser molt dòcil si saps entendre’l.

P – Què els diferencia de la figura del representant o d’un assessor en inversions?

R – La figura que nosaltres vam representar és la de conseller, guia o planificador. Perquè la nostra aportació diferencial és que nosaltres planifiquem la vida de l’atleta traslladant les seves necessitats no només al món material sinó al món real, durant la seva carrera professional i també després de la seva retirada. Un conseller 360º.

Ens movem sempre en l’esfera personal. Posem la persona al centre de tot. Nosaltres no som representants, no negociem contractes, ni assessorem sobre inversions a curt termini. Ens integrem en el seu nucli de confiança per aportar-li ordre, claredat i direcció. Perquè no estigui preocupat pel que passarà el dia després, i això li dona tranquil·litat. I si estàs tranquil i centrat en la teva feina rendeixes millor, et lesiones menys i pots negociar millors contractes.

P – I, segons diu vostè, qui arriba a Ariete es queda per a tota la vida.

R – És que al final és una responsabilitat molt gran acompanyar el futbolista en les seves decisions. Dir-li com creiem que està el món i com el pot afectar. I per això necessitem estar en sintonia i un compromís i una confiança mútues, com qualsevol parella.

Qui ve a Ariete té una mirada holística i vol que l’ajudem a construir a llarg termini. I nosaltres el convidem a mirar-se al mirall i fer-se certes preguntes: Quant de temps durarà la meva carrera? Quin capital necessito per tenir totes les meves necessitats cobertes? Qui soc avui? Quins són els meus valors? Com vull viure en el futur? Què vol retornar a la societat? I aquestes respostes poden canviar en cada moment vital. Per això hem de revisar el pla cada cert temps.

P – Quin és la principal por que té l’esportista que ve a veure’l?

R – A curt termini, no vol cometre cap il·legalitat. Tenir tots els seus comptes en ordre, les coses ben fetes i ben presentades. I després, a llarg termini, les seves pors són principalment dues: no poder mantenir el seu nivell de vida quan es retiri i no trobar alguna cosa que el motivi una vegada finalitzi la seva carrera. Nosaltres li donem respostes a això i li oferim diferents escenaris.

P – Al final, és la por de quedar-se sense res del qui ho ha tingut tot…

R – Mira, em va fer molta gràcia una entrevista que van fer a Kylian Mbappé en la qual explicava que, com més diners guanyava, més problemes tenia. I és veritat. Perquè com més diners tens, més decisions has de prendre. I la premissa de la qual partim gairebé tots és que no hem rebut educació financera.

Això és una cosa que no té sentit, perquè estem en un món capitalista. I en aquest àrea el futbolista té el mateix problema que qualsevol persona, que no entén de finances i això li crea inseguretat. El que passa és que en els jugadors, que tenen carreres asimètriques, ingressos importants i són figures públiques, aquests problemes es magnifiquen.

P – Quin és el consell que més els dona?

R – Que s’oblidin del soroll, el d’entorn i també del soroll que es genera al món. Cada any, almenys hi ha un parell d’esdeveniments en què sembla que s’acabarà el món: el Brexit, la covid, la guerra d’Ucraïna, la guerra de l’Iran, els aranzels de Trump… i al final, el món continua girant.

Quan s’apaguen els focus, és quan l’atleta s’adona que està sol. I és aquí on ha d’aturar-se a pensar en quin món vol viure. És aquí on ha de buscar una vida amb significat, trobar el seu propòsit vital. EFE