L’actriu Lydia Bosch, que s’estrena al Festival de Teatre Clàssic de Mèrida donant vida al mite de Fedra, ha defensat la cultura com a peça essencial per al creixement intel·lectual i emocional, una introspecció més que necessària en un món on les xarxes socials conviden a mirar què fan els altres.

‘Fedra, als inferns’, títol d’una versió proposada per José María del Castillo, indaga en les passions humanes, els desitjos prohibits -Fedra va mantenir sempre una passió incontrolada pel seu fillastre-, els judicis morals i la culpabilitat.

Aquests judicis socials cap a terceres persones, tan habituals a les xarxes socials, desemboquen moltes vegades en un sentiment de culpabilitat per part d’aquestes últimes.

A judici de Bosch (El Prat de Llobregat, Barcelona, 1963), jutjar el proïsme, com va passar amb Fedra, continua sent un dels grans errors de la societat, el qual ha trobat a les xarxes socials un autèntic trampolí.

Fedra és «una reflexió i un mirall» en què el públic «es veurà en molts moments identificat, com en aquests judicis socials i, per tant, en la culpabilitat, però no podem «transformar-la en pecat», ha afirmat l’actriu catalana en una entrevista a EFE.

Incideix en aquest error per recordar que va sortir en defensa de Demi Moore quan va ser criticada per la seva primesa a la pel·lícula ‘La substància’. «Cal deixar que cadascú faci i visqui com vulgui», doncs «no sabem per què cosa aquesta persona està passant en aquest moment».

El ritme frenètic i volàtil de les xarxes, aquesta mirada constant a la vida aliena, són «estímuls» als quals «ja estem acostumats i ja veiem com a normals». En definitiva, «les interrupcions i les presses» no ajuden a mirar cap a dins, afegeix.

«Anar més a poc a poc fa que la vida sàpiga d’una altra manera”, afirma Bosch, d’aquí que defensi la cultura com a espai de recreació personal i de creixement personal, tant intel·lectual com emocional.

En aquesta idea apareix el teatre, «temple de l’escolta i la reflexió, del moment de la pausa», però no per desconnectar; tot el contrari, és «per connectar».

No obstant això, ha precisat que tot en la vida, com la tecnologia, és bona sempre que no s’arribi a l’extrem. «Ben aprofitada, la tecnologia (internet) ajuda a tenir una immediatesa d’informació”, agrega.

Com a mare de tres fills, dos d’ells de 23 anys, Bosch assegura entendre que «els aparells i les xarxes” empenyen actualment les noves generacions, les quals, afegeix, necessiten de la cultura.

Amb l’edat, «una va establint altres prioritats, com la tranquil·litat i la seguretat en si mateixa», les quals «no estan allà fora ni en el que et diuen».

«No estàs en el beneplàcit que concedeixen els altres, sinó en el que tu t’estàs dient», insisteix.

Per això, ha justificat l’actitud del seu personatge. «És una dona molt lúcida que en un moment donat es capbussa en ella mateixa”, a més de qüestionar-se què és el que vol.

“Sempre es jutja més les dones que els homes”, doncs a aquests últims “se’ls permet transitar d’una altra manera”, exposa l’actriu, que considera que la societat ha avançat, «però no del tot”. EFE