Els personatges han de triar com sobreviure davant d’una realitat que no és la desitjava. Aquest és el dilema al qual s’enfronten els protagonistes de ‘Tries invisibles’ (Editorial Les Hores), el primer llibre per a adults de la llibretera i escriptora Mercè Pujadas (el Masnou, 1971). Es tracta d’un recull de 19 relats que aborden qüestions com les relacions tòxiques, els comiats no desitjats, la solitud, la vellesa o fins i tot l’abús infantil. En una entrevista amb l’ACN, Pujadas explica que el denominador comú és que «cadascun dels protagonistes tria una manera de viure, que potser és un pla B i no és el que esperaven, però que a ells els hi funciona i amb això n’hi ha prou». Ha anat escrivint aquests contes durant els últims 8 anys.
Els protagonistes de ‘Tries invisibles’ es troben immersos en un món al marge de les convencions, i han de prendre decisions per a intentar sobreviure davant d’allò que els ha ofert el destí. Viuen situacions sorprenents, incòmodes i doloroses, que probablement no esperaven i que els situa en un dilema: assumir-les o fugir-ne. Uns relats que oscil·len entre les realitats evidents i els pensaments ocults. Tot plegat, travessat des del silenci.
Mercè Pujadas assegura que el tema principal que volia abordar és la manera que tenim d’encarar situacions complicades, «com entomem la vida quan la vida no és el que esperàvem». I tots ells, de manera inconscient, emmascaren la vida per a embellir-la o per a amagar allò que no volen veure o no estan preparats per acceptar. Un element que uneix també els diversos personatges és que «aquestes tries sovint són invisibles, silencioses, inconscients».
Un dels relats més complexos d’escriure per a Mercè Pujadas és el que descriu un cas d’abús infantil. «Formalment em va costar molt. No tenia clar com parlar-ne. Vaig fer moltes provatures, perquè em posava en el lloc del protagonista, després en el de qui ho veu, i no sabia com encarar-ho», admet l’autora, que finalment va dividir-ho en tres visions. «Vaig voler mostrar, sense jutjat. Això ho ha de fer el lector després», sosté.
En aquest sentit, l’escriptora maresmenca contraposa que hi ha llibres que «es posicionen». Davant d’això, considera que «això no hauria de ser la feina d’un escriptor». I conclou: «L’autor ha de mostrar la realitat, o la història que ell vol explicar, i després cadascú es posiciona. Jo, si després de cada conte el lector es pren uns minuts per a rumiar-hi, ja en tinc prou».
Reivindicació del conte
L’autora de ‘Tries invisibles’ reivindica el gènere del conte. «És un gènere que et permet, per la seva extensió, tenir-lo controlat, tant en el sentit estilístic com en el sentit formal», assegura. «Pots controlar-ne totes les peces. I per a mi també és un cop de puny, o un quadre que mires i després de l’emportes», afegeix.
Mercè Pujadas és propietària de la llibreria Pledellibres al Masnou (Maresme) i conductora de clubs i tallers de lectura a biblioteques públiques. Abans del recull de contes ‘Tries invisibles’ -la tercera autora original catalana publicada a Les Hores-, va publicar la trilogia infantil ‘En Màrius i l’Helena’ (Cossetània Edicions).
