El director Román Parrado, que aquest divendres estrena a sales ‘Andy’, sobre la història d’una nena de 12 anys que només pensa a creuar la frontera entre Mèxic i els Estats Units malgrat les adversitats i obstacles que pugui trobar, espera que en el seu film el públic no vegi migrants, sinó persones.

Per explicar el recorregut que fa l’Andy, un trajecte que cada any duen a terme més de 140.000 nens, Parrado va viatjar dues vegades a Mèxic, la primera per documentar-se gràcies als treballadors d’albergs i organitzacions de la zona i gravar recursos per a laes experiències volia explicar.

En una entrevista amb EFE, Román Parrado (Barcelona, 1977) precisa que des del principi volia evitar fer «una pel·lícula tesi de contingut ideològic».

«L’empatia té més força que el raonament. No volia convèncer ningú amb arguments que teníem d’ésser més tolerants, sinó que deixessin de veure migrants i veiessin persones. És l’única manera que pots empatitzar amb ells», ha valorat el director.

Així, encara que el cineasta reconeix que tenia «por de donar una visió molt allunyada del que estava passant», Parrado, juntament amb un equip de cinc persones, va construir «una història tipus».

D’aquesta forma, les vivències de l’Andy, que durant el trajecte va acompanyada pel Fernando, un nen de deu anys amb el mateix objectiu que la protagonista, suposen un mosaic d’experiències habituals que els passen els joves que emprenen el viatge.

Barreja de documental i ficció 

Mentre estava rodant a Kabul (Afganistan) un episodi de ‘Salvados’, Parrado va quedar commogut filmant una família que venia en un mercat totes les seves pertinences: «No entenia res del que parlaven, però sabia el que passava perquè era molt cinematogràfic».

Observant l’entorn i coneixent diversos protagonistes, Parrado va valorar juntament amb el director de fotografia d»Andy’, Joan Giralt, que s’ha de «barrejar documental i ficció per explicar històries».

Amb aquesta premissa cinematogràfica, el director porta a la gran pantalla «una pel·lícula d’aventures» amb ‘Andy’, en part perquè així ho viuen els joves que volen creuar la frontera.

«La història té un punt de simbolisme molt estrany, perquè els nens ho viuen com un conte realment. Estan jugant a un joc fins cinc minuts abans de caure sota el tren. No son conscients del perill que estan vivint».

La llegenda d’Ulisses

Justament una setmana després de l’estrena d»Andy’ arriba a les sales ‘La Odissea’, dirigida pel britànic Christopher Nolan, el clàssic que narra el viatge de retorn d’Ulisses a la illa d’Ítaca després de la Guerra de Troia.

En aquesta línia, Parrado ha valorat la universalitat de la trama de ‘L’Odissea’, que explica la història de «un home que vol arribar a un lloc i que pel camí ha de creuar un territori ple de perill», cosa que «no és tan diferent» a allò que fan Andy i Fernando.

Així, segons el cineasta barceloní, «el patró d’història que segueixen tots aquests migrants és el d’un viatge de l’heroi».

Així mateix, també destaca que, en el cas d’Ulisses, quan arriba a l’illa dels feacis «com un vagabund», aquests, en comptes de fer-lo fora, «l’acullen i li donen l’oportunitat que pugui seguir el seu viatge».

El film ‘Andy’, per tant, pretén «apel·lar als sentiments universals que tenim els humans perquè puguin empatitzar amb unes persones que estan fent un viatge heroic».

Tant Ulisses com Andy comparteixen «una transformació molt bèstia» durant els seus viatges, en els quals estan constantment obligats a prendre decisions per sobreviure.

Sense voler vendre una tesi i desitjant que el públic «arribi a les seves pròpies conclusions», Parrado busca en ‘Andy’ que l’espectador s’oblidi del «concepte del ‘nosaltres contra ells’: Si ens podem identificar amb ET, que és un alienígena, ens podem identificar amb l’dy», conclou Parrado. EFE